Al reportatge sobre la relació entre el que és artesanal i la creativitat, hem parlat fins ara dels afers dels artistes, i en concret dels músics. Es tractava de posar en qüestió, i encara hi som, si les coses mecàniques i les imaginatives són tant distants com sovint ens pensem. La tesis que defensem -amb perdó per la grandiloqüència d’aquest argot científic- és que moltes coses que després veiem com a “creatives”, es conceben actuant, i en relació amb “la matèria”, i no en un exercici mental aïllat. Segons això, allò que hi ha de creatiu en les cançons, és el resultat de curioses aleacions entre el que té al cap el músic, el que se li va acudint mentre fa gimnàstica amb els dits, les limitacions del local i instruments amb que treballa, els múltiples exercicis d’assaig-error, etc, etc,…
Aquests processos de treball, aquestes interaccions entre reflexió, acció i matèria, no són cosa exclusiva dels artistes. Estem convençuts que passen en totes les feines i hobbys. Busquem una cosa, ho intentem, veiem el programa informàtic amb que treballem, la textura de la fusta que serrem, o els límits del paper en que escrivim, i de cop i volta “descobrim” la sol.lució que millor ens va o més ens agrada.
Tu què en penses? Tens present que t’hagi passat alguna d’aquestes coses al teu treball o en qualsevol altra activitat? Ens ho vols explicar? Ens agradaria que ens escrivissis en un text no gaire llarg (1500 caràcters, per posar un límit) alguna història teva en la que el teu cap i les coses que has tingut a ma s’hagin posat d’acord per trobar una sol.lució creativa.
Com ho veus? Ho podem tenir pel dijous 21? El que ens feu arribar a info@nativa.cat o publiqueu en aquesta entrada ho farem servir com ajut i material per poder escriure la tercera part d’aquests articles que estem fent.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.