e Revisions: Domus |Nativa
Skip to content


Revisions: Domus

Escrit el 18/07/2010 per Gerard De Josep i Codina a la categoria Re-Visions.
Tags:

Per Gerard De Josep i Codina

Un dia qualsevol, encara no havien començat les rebaixes, vaig plantar-me a l’Illa Diagonal amb la intenció d’escoltar, o d’escoltar-la. L’última vegada que havia estat en aquest centre, n’havia marxat corrent. Hi havia anat a tirar un currículum en plena campanya de Nadal. Si intento visualitzar aquell moment, m’adono que el que no aconsegueixo recordar de cap manera és la música que hi sonava.

“Domus és un projecte pioner concebut per Gràcia Territori Sonor per a l’illa Diagonal que aporta una nova reflexió i una nova aplicació en les relacions entre el so i l’espai arquitectònic. Un dispositiu encarregat a tres artistes que proporciona un entorn sonor inèdit a una tipologia d’espai com és un centre comercial, en una operació sense precedents en aquest tipus d’equipaments”. El panegíric, extret de la web de Gràcia Territori Sonor, és força més extens, però jo espero que amb aquest fragment n’hi hagi suficient per cobrir la descripció protocol·lària.

Així, la meva impressió de tot això va ser que havia de fixar-m’hi molt per acabar sentint els cants pregravats d’uns ocells que, cal remarcar que són els ocells de la zona, em recordaven a les zones dedicades al relax que hi ha als creuers, per exemple. Un relax, no cal dir-ho, sempre interromput pels crits dels nens que juguen.

Uns quants grups d’adolescents semblaven freqüentar el centre i em moria de ganes de preguntar si notaven algun canvi important, però no vaig gosar fer-ho. El que sí que vaig fer després de voltar per tots els racons del centre comercial i adonar-me que el fil musical de cadascuna de les botigues estava a un volum altíssim, va ser preguntar-li a la persona que estava a l’estand d’informació si podia veure alguna cosa més relacionada amb el Domus. Vaig haver-li d’explicar detalladament de què li estava parlant perquè, després de trucar i fer les preguntes pertinents als seus superiors, em comentés d’una manera més distesa que, a ella, li semblava una cosa força estranya que, de tant en tant, emetia el soroll d’una gota que queia.

Víctor Nubla, un dels responsables de Gràcia Territori Sonor, en unes preguntes que li vaig fer via mail arran dels dubtes que m’havia generat aquella primera visita em va dir: “el fil musical ha estat desconnectat definitivament a l’illa Diagonal, davant notari”. Per les paraules escollides, hom diria que es tracta d’una victòria important. Al dossier de premsa s’hi citen molts noms i experiències anteriors de caire similar. Noms com Xenaquis, Le Corbusier, Erik Satie o Brian Eno són utilitzats com arguments d’autoritat per explicar el projecte.

“La màquina rep diversos ínputs interns i externs: flux d’ocupació en les 8 àrees on Domus està implantat, hora, dia, mes, climatologia, llum exterior… això afecta a paràmetres com el volum o l’equalització” continua Nubla, però, en canvi, “no hi ha cap intenció de produir cap efecte sobre les persones, en realitat es tracta de defugir el conductisme psicològic, i tot això que es pensa sempre de que si la gent està a gust s’hi queda més estona i fa més gasto, estadísticament no és cert” i, a més, “no sempre són notes, i no sempre són ocells. La màquina genera quelcom que no seria convenient d’anomenar música”. No sé si vosaltres sou capaços d’entendre-ho, jo em perdo. Probablement siguin danys col·laterals que porta implícits l’avantguarda. A mi la música em produeix un efecte i per això me l’estimo. Una màquina que dialoga amb l’espai per crear un entorn sonor indefinit que no és convenient d’anomenar música i que no pretén produir cap efecte sobre les persones? Al dossier de premsa hi diu: “el dispositiu Domus proposa passar del laboratori a la llar” i “es tracta doncs d’una aplicació rigorosa i al mateix temps inèdita de la noció de música ambient”.

A mi em fa l’efecte que s’està menystenint el so que genera el mateix entorn i el receptor no passiu, l’aleatorietat sonora real generada per aquells que habiten un espai. La idea, genial, elimina el fil musical, però no acabo d’entendre que l’alternativa sigui la instal·lació de res que el substitueixi.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Arxius

Authors

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privadesa

Donen suport

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )