Qui hagi tingut la possibilitat de seguir la trajectòria de Lucrecia Pérez, entendrà que Congost significa un pas endavant de dimensions importants.
Les seves cançons (amb estructura pop, detalls electrònics i cadència emotiva) aconsegueixen intercalar senzillesa y complexitat amb una naturalitat que sorprèn i demostren una ampliació de discurs.
D’altra banda està la influència directa de l’entorn, perquè tot i què ja havia gravat en condicions similars els tracks que van formar part de “4 woman no cry” (Monika Enterprise -2008) en aquests nous es pot intuir quotidianitat contínuament.
I per acabar-ho d’arrodonir està el sentiment, perquè si hi ha alguna característica, en aquest disc que realment emociona, aquesta és la seva sinceritat.
Matías Rossi
