Skip to content


Manel i els tres peus del gat

Escrit el 05/11/2009 per admin a la categoria Ho deixo anar.
Tags: , .

Per Jordi Bianciotto

Era al Mercat de Música Viva de Vic, vaig obrir el Nativa, número 51, i em vaig trobar un editorial de l’amic Jordi Oliveras carregant contra el “fenomen Manel”. Me’l vaig llegir i rellegir fregant-me els ulls. O sigui, que portem anys i panys esperant, desitjant, fabulant amb la hipòtesi aventuradíssima que un artista alternatiu en català provoqui una trencadissa i es posi en boca de tothom, i ara que, per fi, el tenim a les mans, ¿toca carregar-nos-el perquè és “exagerat”, perquè és un invent mediàtic, perquè tanta exposició encotilla el desenvolupament natural del grup…? Se’m devia notar l’empipada, perquè em vaig trobar el Jordi unes hores més tard i, després de parlar-ne cordialment una estona, em va oferir escriure’n un article per la revista. No se m’ha perdut res en aquest afer, ni cobro comissions dels bolos de Manel, però, què voleu, m’agrada que els passi tot això que els està passant.

El “fenomen Manel” no va néixer a cap redacció, sinó arran d’un furiós boca-orella que després, lògicament, va tenir ressò a la premsa. Però el procés va ser aquest, i no el contrari (això, el Jordi m’ho va reconèixer a peu dret davant el Casino de Vic). Sí, quan va sortir el disc, l’ambient ja era prou calent i diria que encara no se n’havia publicat ni una línia als diaris de Barcelona. Però, Jordi, això que en dius “histèrica reacció col·lectiva”, per a mi, és una expressió de passió que en aquest món nostre de la música, tan cool i posat, no em molesta, ans el contrari. Apuntes que hi havia ganes de “grans esdeveniments”, com si això fos negatiu. Home, i tant que n’hi havia! Normal, en una escena que sempre es queixa d’estar en precari i en una cultura vulnerable. Per què l’escena independent pensa tant en petit? Per què crea complexos l’èxit? Necessitem aquests esdeveniments: són locomotores que poden arrossegar escenes i alertar el públic mitjà que alguna cosa està passant, i no en parlem ja de l’efecte calòric que produeixen en un mercat lingüístic minoritzat.

Finalment, desplaces el focus cap al grup i dius que aquest èxit “l’obliga a massa coses: a cantar les mateixes cançons, a fer el mateix xou…”, i que “no han tingut gaire temps per aprendre’n”. Bé, amb un únic disc en el mercat és natural que qualsevol artista, no només Manel, es dediqui a tocar, si fa no fa, les mateixes cançons durant un cert temps. Però, atenció, si aquest grup és incapaç de superar la pressió ambiental de l’èxit (tant desitjada pel 99,99% dels artistes del planeta Terra) i evolucionar i créixer, és que tot això li va gran. No vulguis tutelar-los i protegir-los tant, que són grandets i han de saber on s’han ficat, no et sembla? L’èxit, en mans d’un artista intel·ligent; no ha d’”obligar” a res; ha de ser una fabulosa oportunitat! Si ells l’aprofiten i ens porten un bon segon disc, millor per a tothom. Si no, sempre recordarem aquell grup que va fer un àlbum esplèndid i després es va diluir. Com Pep Laguarda, Family o Música Dispersa. Mentrestant, perquè no gaudir del moment?

Jordi Bianciotto


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Lola: Terrible época la que vivió tu padre, tu madre, yo y tantos. A tu padre lo torturaron sin dejarle pruebas...
  • maria: Excelente.Qué bien escrito está.Mejor imposible
  • Lucas Quejido: Moltes gràcies, company! Estic content perquè, malgrat tot, he aconseguit allò que volia fer, i és que...
  • Laura Alejandra Aramburu: Muy bueno artículo. Muchas gracias.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )