LEM, Espai EART, 08/10/09
Al fons d’un espai que recorda a un carreró sense sortida d’alguna gran ciutat (no necessàriament Barcelona), el violoncel elèctric d’Antoni Pich manté una sola nota i ho omple tot d’un ambient entre càlid i sinistre. Joan Palacio i Ferran Besalduch passegen entre el públic. Un nen petit que segueix al trombó amb una constància envejable, juga amb la sordina cada vegada que té temps d’asseure’s al terra. La moritz rossa i l’epidoor, amb ampolla de vidre i a un euro. Només són algunes de les coses que puc explicar del dia vuit d’octubre. Cal dir-ne alguna cosa més?
Al fons d’un espai que recorda a un carreró sense sortida d’alguna gran ciutat (no necessàriament Barcelona), el violoncel elèctric d’Antoni Pich manté una sola nota i ho omple tot d’un ambient entre càlid i sinistre. Joan Palacio i Ferran Besalduch passegen entre el públic. Un nen petit que segueix al trombó amb una constància envejable, juga amb la sordina cada vegada que té temps d’asseure’s al terra. La moritz rossa i l’epidoor, amb ampolla de vidre i a un euro. Només són algunes de les coses que puc explicar del dia vuit d’octubre. Cal dir-ne alguna cosa més?
Gerard De Josep i Codina
