Els veïns
Davant de casa hi ha un bar on cada dia hi fan concerts. A una ciutat on l’espai públic sembla reduir-se als centímetres de buit entre un cos i un altre, a vegades es donen fenòmens paranormals com aquest: al nº23 del carrer Robadors el carrer s’ha fet bar i el bar s’ha fet carrer.
Perquè al 23 hi ha de tot: modernus i calaveres, gent del Xino i del Raval, jazzeros i cabareteres. Te’ls trobes indistintament a la barra o a l’escenari en funció del dia. Dilluns d’improvisació, dimarts de varietés, dimecres de jam, dijous de bandes, divendres de DJ, dissabtes de festa i diumenges de flamenc. Un bar amb trastorn de personalitat múltiple on ningú s’estranya de res.
Diuen que un dia uns quants veïns van decidir reclamar el silenci de la Barcelona neta esgrimint títols de propietat i normatives cíviques davant del 23. Però el carrer és de tots i aquell cop, el seny el van posar els propietaris d’un bar petit de Robadors on cada dia hi ha concert i hi caben tots, fins i tot els que es queixen.
Perquè al 23 hi ha de tot: modernus i calaveres, gent del Xino i del Raval, jazzeros i cabareteres. Te’ls trobes indistintament a la barra o a l’escenari en funció del dia. Dilluns d’improvisació, dimarts de varietés, dimecres de jam, dijous de bandes, divendres de DJ, dissabtes de festa i diumenges de flamenc. Un bar amb trastorn de personalitat múltiple on ningú s’estranya de res.
Diuen que un dia uns quants veïns van decidir reclamar el silenci de la Barcelona neta esgrimint títols de propietat i normatives cíviques davant del 23. Però el carrer és de tots i aquell cop, el seny el van posar els propietaris d’un bar petit de Robadors on cada dia hi ha concert i hi caben tots, fins i tot els que es queixen.
Marta Vallejo.
