LEM, Bar Elèctric, 14/10/09
La veritat, i suposo que els puristes de l’espontaneïtat se’m tirarien a sobre, és que crec que la improvisació parteix d’un concepte de llibertat ingenu. No és que no m’agradés el que vaig veure aquesta nit, però em sembla que les cotilles d’aquesta pretesa llibertat eren prou visibles: la síncope i el sortir de tempo és molt més alliberador que l’anar a temps, la dissonància molt més que allò harmònic, i així successivament fins a crear una espècie de cànon. Si s’estableix un cànon que s’acaba complint, no s’admeten simplement unes altres normes? Segurament és culpa meva, però això és el que vaig veure i pensar. Ara recordo el concert al CCCB de Ferran Fages. Va ser genial.
Gerard De Josep i Codina
Societats patologitzants, societats patològiques
Segons Heròdot els escites retreien als grecs el seu culte a Dinonís…
[àudio] Tertúlia sobre Imaginació Política
Àudio de la introducció d’Andrea Soto Calderón a la Tertúlia sobre Imaginació Política. No es lo que existe, sino lo que podría y debería existir, lo que necesita de nosotros. Cornelius Castoriadis, Hecho y por hacer, 1989. Descarrega l’arxiu:
Tot llegint Jordi Cussà
Sincerament, crec que els governs occidentals i els seus serveis secrets, van fer servir l’heroïna per…
“El fill del xofer”: Periodisme vivencial o un nou capítol de “Crims”?
He llegit “El fill del xofer” perquè me l’ha recomanada la garrapinyaire que em guia les lectures.
