LEM, Bar Elèctric, 14/10/09
La veritat, i suposo que els puristes de l’espontaneïtat se’m tirarien a sobre, és que crec que la improvisació parteix d’un concepte de llibertat ingenu. No és que no m’agradés el que vaig veure aquesta nit, però em sembla que les cotilles d’aquesta pretesa llibertat eren prou visibles: la síncope i el sortir de tempo és molt més alliberador que l’anar a temps, la dissonància molt més que allò harmònic, i així successivament fins a crear una espècie de cànon. Si s’estableix un cànon que s’acaba complint, no s’admeten simplement unes altres normes? Segurament és culpa meva, però això és el que vaig veure i pensar. Ara recordo el concert al CCCB de Ferran Fages. Va ser genial.
Gerard De Josep i Codina
Que bonic és suïcidar-se per nadal!
Discos Pinya treu un recopilatori anual de grups de merda cantant nadales, antinadales i equidistant-nadales.
23 de novembre. 21è Fòrum Indigestió
Dimecres 23 de novembre, a les 19:00 h.
Lloc: Canòdrom. Ateneu d’innovació digital i democràtica.
Accés lliure. Aforament limitat.
Bowie, se vende (el documento como monumento)
En 1998 Tod Haynes estrenó Velvet Goldmine. Una de las cosas extrañas de la película era que, pese a basarse explícitamente en David Bowie…
Jugant a fet-i-amagar en un cementiri
Hi ha gent que, a la vida, només té una única i forta necessitat…
