LEM, La Fontana, Espai Jove de Gràcia , 03/10/2009
Una nit amb dues formacions que, tot i la limitació numèrica, poden arribar a sonar, per art de màgia, com autèntiques orquestres. Demostració primera: dues terceres parts de Za es plantaven a l’escenari amb la virtut de proposar solucions efectives a la falta circumstancial del baixista i fent gala de l’energia prometeica que els caracteritza. A base d’ impro-rock i loops canibalitzen qualsevol cosa que es trobin pel camí: afrobeat, hardcore, melodies tribals, sorollisme o el que sigui. Contundents i infal·libles, em van deixar un somriure als llavis. En canvi, la segona demostració de la nit se’m van fer una mica plom, potser perquè n’esperava una altra cosa. Vialka són francesos i és el segon cop en tres anys que toquen al LEM. Ni el seu virtuosisme “turbo-folk” ni el seu humor desbarrat em van acabar d’encaixar. Això sí, ostenten un dinamisme poc usual en duets.
Marc Masó
