Aquest any l’Hipersons va de LLUITA
El festival Hipersons d’aquest any es redueix a un sol dia. Será el 27 de noviembre a la Sala Apolo [2].
Des de 1997, organitzem cada any el festival Hipersons, una programació de concerts amb la característica principal de donar protagonisme i dinamitzar l’escena musical de la ciutat de Barcelona. Al llarg dels anys, la persecució d’aquest objectiu s’ha concretat de formes diferents en funció de l’evolució d’aquesta escena i també dels nostres interessos, intuicions i capacitats.
Hipersons va arrencar en un moment en que a Barcelona hi havia una fornada de grups, amb nivells de qualitat variables, amb una cultura musical molt àmplia, que majoritàriament cantaven en anglès i que rebien molt poca atenció per part del mitjans de comunicació i públic en general. Això era així, d’una banda potser per què la ciutat es trobava en un moment d’obertura als circuits internacionals i mirava cap una altra banda i, per l’altra, per què la presència mediàtica més destacada era el que s’anomenava rock català, grups amb un bagatge musical més feble, majoritariament procedents de fora la ciutat, amb un missatge nacionalista implícit o explícit com a principal atractiu.
A nosaltres ens semblava que s’havia de reivindicar l’atenció sobre aquests grups de la ciutat, no tant per què ens semblessin tots fantàstics -hi havia de tot- com pel sol fet de procedir del nostre entorn proper. Ens semblava important que des d’aquí, des de Barcelona, també s’emetés música. Així, durant els primers anys, Hipersons va ser principalment una mostra d’aquests grups de l’entorn barceloní, escollits amb voluntat selectiva. Al mateix temps, Hipersons es va caracteritzar pel seu treball amb petits segells independents que recolzaven aquests grups. Durant aquesta etapa van passar pel Festival Hipersons grups com Balago i Love of Lesbian el 2001, Guillamino, Sidonie, Fine! i Alex Torio, el 2002, Mishima, Astrud i Roger Mas, entre altres, el 2003…
L’any 2005 l’objectiu de l’Hipersons i d’altres organitzacions i segells barcelonins s’estava assolint: L’escena barcelonina havia arribat a certa normalitat, tenia major presència als escenaris i mitjans de comunicació, i també maduresa creativa. Vam pensar que ens tocava fer un nou salt, amb el que vam anomenar Club Hipersons, on la intenció era participar en l’evolució dels grups amb una actitud menys passiva com a programadors, fomentant situacions i propostes que trenquessin amb les rigideses dels concerts estandaritzats, a la recerca de concerts vius, i moments musicals emocionants… Des de llavors hem impulsat situacions tan dispars com les reunions de Manos de Topo amb la BandaÈria, de Manolo Martinez, d’Astrud, amb el Quartet Brossa, o la trobada de Les Aus amb la ballarina contemporània Virginia Garcia. També hem ajudat a portar a terme idees d’altres col.lectius com l’“In C” d'”Usted es un colectivo”, i vam fer el primer concert de la Banda d’improvisadors de Barcelona. Encara ressona el concert del Festival Hipersons 2008, amb vuit solistes sense el seu grup, tocant amb el Brossa Quartet de Corda.
Sense trencar aquesta línia d’impulsar situacions singulars, aquest any 2009 serà diferent. L’Hipersons va de lluita. Els concerts d’aquest any tindran com a tema comú apropaments artístics a la idea de lluita. Ho farem per diversos motius. D’una banda, per què anar mès enllà és la força del projecte d’Indigestió, que a més d’organitzar el festival, edita la revista Nativa i promou reflexions sobre la música popular. Posar-li tema al festival, i que sigui aquest, ens ha semblat bona idea. El segon motiu és que, posats a proposar coses al col.lectiu musical de la ciutat, impulsar una actitud enèrgica i transformadora ens ha semblat un bon joc. Des d’una mirada molt subjectiva, això és el que tenim ganes de demanar-li al nostre entorn. Finalment, Hipersons va de lluita per què Indigestió vol estar de lluita. El projecte depèn del suport institucional, i a nosaltres ens sembla que no rep la valoració que mereix. El món del suport institucional a la cultura és molt complex i es fa dificil explicar-ho bé, però resumint, direm que sobre un pressupost molt petit, anem rebent retallades any rera any sobre el que fem, amb arguments molt allunyats del que a nosaltres ens semblaria una política cultural preocupada per la ciutadania. Aquesta és una situació que també està afectant a altres projectes que considerem propers, i volem manifestar el nostre malestar i ganes de treballar per què les coses siguin diferents. També mitjançant el festival. Per això, aquest any l’Hipersons va de LLUITA.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.