Nativa 51 Víctor Nubla
És tarda de diumenge i estic escrivint aquesta columna al bar Lennon de Gràcia, en la seva gran pantalla de veure partits està sintonitzat el canal televisiu dels “40 principales”. Em quedo mirant un espectacle en directe insistentment interromput per anuncis de La Oreja de Van Gogh i El Efecto Mariposa (aquesta literatura dels noms del mainstream peninsular és impagable; com els títols dels best-seller, correspon a una lògica indiscutible, de gran potencial humorístic a mesura que augmenta la dificultat de trobar un nom per l’abundància d’altres…). Tornant a l’espectacle: veig que tot passa en una mena d’escenari ple d’estructures metàl·liques, light-show a dojo i cos de ball. No hi ha músics. Tot s’ho maneguen dos cantants que fan molt malament el playback, tant la noia com el noi. La cosa, musicalment, no té el menor interès, però descobreixo, estupefacte, que tot i el flagrant playback, ambdós porten sengles micròfons d’aquests que es diuen “de diadema” al cap i, a més, són del model de color carn, que s’utilitza quan es vol evitar al màxim la visibilitat del micròfon. Em pregunto per què porten micròfons tan discrets si no tenen cap necessitat de portar micròfon, vist així, també podrien posar-se ferros a les dents encara que no els hi fessin cap falta. I per què els porten dels que es dissenyen per a ser el més discrets possible? Si els volen amagar, se’ls poden posar a la butxaca. Mentre el noi i la noia van cantant una tornada que fa “…por un mañana mejor…” em quedo tan fascinat per aquesta operació absurda que no puc més que deixar de banda altres temes columnístics que em voltaven pel cap i encaminar les meves reflexions cap aquí. Afortunadament, les paraules em permeten fer-ho d’una manera divertida i decontractée, així que em dic a mi mateix que hem passat de la societat de l’espectacle a la societat del simulacre i em quedo molt més tranquil. Aleshores, els del bar canvien per sorpresa de canal i apareix Canal Latino. El primer que veig és un grup que es diu Somos Melocos i ha fet un disc. Després passen un videoclip de Macaco ple de cameos de gent guais i uns texts a la pantalla. Llegeixo un: “Todos somos evolución”. I em pregunto: si tots som evolució, qui deu representar la involució (vull dir la d’ara)? Els animals? Els extraterrestres? Els que no ens creiem aquestes consignes? Els que no estem gaire convençuts de que s’ho creguin els que ho diuen, ni els que ho paguen, ni els que ho difonen? En fi, que des que he entrat, trobo a faltar a la macropantalla un subtítol que digui: “simulación realizada por especialistas. No lo intente en su casa”. Però com que ja he acabat la columna, pago i m’en vaig d’aquest bar de nom tan surrealista (és clar que es diu així per que està a la plaça John Lennon, però no hi ha cap bar a la plaça Francesc Macià que es digui Bar Francesc Macià, ni es coneix l’existència del Bar Mossèn Cinto Verdaguer a la plaça del seu nom, com tampoc existeix el Bar de la Mare Nizària March),
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.