e Article: Reduccions (Nat 51) | Nativa
Skip to content


Article: Reduccions (Nat 51)

Escrit el 22/09/2009 per Joan-Elies Adell a la categoria Reduccions.
Tags:

Nat 51 sep_09 Joan-Elies Adell

Música líquida i bulímia cultural

En un dels articles més coneguts de Gerd Leonhard, reeditat en el volum Music 2.0 (2008), que vol ser com una mena de full de ruta per a situar-nos en els canvis que, en els àmbits del negoci i la indústria musicals, s’han esdevingut amb l’arribada de la digitalització i, sobretot, d’internet, l’autor alemany (coautor del llibre The Futur of the music, 2004), ens planteja que la música ha de ser considerada com l’aigua (music like water), o com l’electricitat, ja que són elements ubics i fluïts,  això és, un bé de consum bàsic que hauria d’estar a l’abast de tothom, amb un pagament per quota mensual (ell aposta per la tarifa plana), ja que, només d’aquesta manera els usuaris abonarien pel seu consum, tot i tenir la sensació que el seu accés seria gratuït (feels like free). No és casual, per tant, que en una entrevista força recent, Leonhard ens adverteixi que el futur (més aviat caldria parlar del present) del negoci musical es troba en l’accés no en l’objecte (CD, arxiu mp3, etc.). Els nens i adolescents d’ara estan acostumats a escoltar música via streaming (no a baixar-se-la ni a posseir-la). Aquest accés extrem a la música, la idea que tenim a l’abast, amb un únic click, immediatament, qualsevol música desitjada o imaginada, afecta, evidentment al negoci de la música (Leonhard adverteix que el model de negoci es troba en la venda a l’entorn de la música: entrades, merchandising, cartells, llibres, etc., no en la música en tant que objecte) però també afecta a la consideració de música com a objecte de desig. Si tenim tot allò que volem (musicalment parlant), amb només un click del nostre ratolí, ens afartarem de la música? No és aquest un símptoma més d’una saturació del consum cultural, d’una mena de bulímia musical-alimentària? Recordem que la bulímia es la malaltia d’una persona que pateix episodis d’afartaments compulsius, seguits d’un gran sentiment de culpabilitat i sensació de pèrdua del control.  No debades, l’associació que edita Nativa s’anomena “Indigestió”.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...
  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )