Nat_51_set09 Jordi Oliveras
Puntualitzacions
1.- Què exagerats que sou amb Manel. Assumeixo que el grup té les seves virtuts, però no porto bé la histèrica reacció col.lectiva que causen. En particular, la dels mitjans de comunicació i la d’alguns elements del sector musical. Una frase d’un amic: “aquest any Manel ha salvat l’auto-estima de la indústria musical”, em sembla reveladora de com aquestes ganes que hi hagi grans esdeveniments fan possibles aquestes coses. Penso que això no pot ser bo pel grup, encara que la seva butxaca en surti beneficiada. Els obliga a massa coses: a cantar les mateixes cançons, fer el mateix xou,… Per a mi el que fa interessant un concert és la seva flexibilitat, i ells no han tingut gaire temps per aprendre’n. Segur que tant d’èxit els talla les ales.
2.- Amb l’edició del nº 50 de Nativa, el passat juliol, hem rebut alguns comentaris i felicitacions amables, dels quals n’estem molt agraïts. Hi ha però quelcom que tinc ganes de dir. Crec que si algun mèrit tenen les coses que fem, procedeix en bona mesura del munt de coses que en algun moment hem pensat i després hem desestimat fer. És del que no fem d’on surt el valor. L’activisme està sobrevalorat en el nostre món. Sens dubte, a Indigestió tenim una part bartleby tant o més significativa que el nostre activisme.
3.- Aprofito per agrair al Xavier Alamany els 50 números de Nativa que ha dissenyat. La seva feina ha ajudat a que la revista fos mirada i llegida com volem. De fet, encara no la podem pensar sense la seva aportació. Comencem amb il.lusió el treball amb Todojunto, i amb l’esperança de que ens ajudin a no dir coses de més.
4.- L’altre dia vaig sentir una italiana que deia “no m’importa suiccidarme” quan els daus del parxís ja li havien donat sis punts dues vegades. Tot sembla indicar que els punts tenen un pes considerable en la nostra vida. Malgrat les frases llargues són meravelloses, pel que tenen d’esforç per fer-se entendre, posar els punts és gairebé inevitable, avui en dia. Posar els punts sobre les is és tant necessari com complicat, per què aquestes no paren de bellugar-se amb el “cuento” de la vida líquida. Tot i això, no és el mateix un punt i a part que un punt i seguit. Darrerament, jo prefereixo els punts i seguit.
NOTA: Hi ha una rèplica de Jordi Bianciotto a l’editorial al número 52.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.