Sobre les relacions universal – local. 29-09-09
Introductor: Jordi Turtós
Els temps que ens toca viure ens avoquen cap a la constant contrastació de cultures. Amb els frenètics fluxos migratoris i les xarxes virtuals, les distàncies i els límits fronterers desapareixen per donar pas a una sensació il·lusòria de ‘ciutadania global’. En aquest context, en Jordi Turtós ens dibuixa la dialèctica que existeix entre lo universal i lo local i posa de manifest els seus raonaments per donar pas al debat.
Davant un discurs que el propi Turtós caracteritza de “força pessimista i desencisador”, les primeres intervencions del torn de discussió afloren amb l’objectiu de contrarestar aquesta visió tan negativa del panorama cultural actual. En Jordi Turtós parla de l’anglosaxonització de la industria musical i de la prolongació del seu monopoli que, segons ell, ha relegat la nostra cultura a un segon pla. En resposta, sorgeixen arguments que fan relació a la porositat i permeabilitat característiques de les relacions interculturals, sense oblidar, és clar, la riquesa que aquestes comporten. En la mateixa línia, s’observa que cultura ‘local’ i cultura ‘universal’ no s’han de considerar dos continus en l’espai i en el temps, sempre enfrontats, impermeables i estàtics davant qualsevol estímul forani, sinó que s’assemblen més als fluxos en constant moviment i mutabilitat. Alguns dels participants asseguren que per ells són tan pròpies la cultura i la música anglosaxona com o pot ser la música autòctona del lloc d’origen més immediat.
En Turtós manté, durant la seva intervenció, aquest aparent antagonisme entre localitat i universalitat argumentant que una és la més pròpia de l’artista mentre que l’altra li és aliena. Parla d’identitat individual i local vers la identitat diluïda que ens assigna la globalització, de la pèrdua de referents i del desarrelament que s’intueix arran de les universalitats. Tot i això, algunes de les rèpliques dels assistents decanten la discussió cap a l’enfocament de la dialèctica de la identitat. Asseguren que la identitat de l’ésser humà bascula entre la necessitat de pertànyer a un grup i la de diferenciar-se dels que l’envolten, en una ferma mostra d’individualitat. És a dir, la relació entre universalitat i localitat no s’estableix en termes de lluita de contraris sinó en termes de retroalimentació o simbiosi.
Arribats en aquest moment del debat, vàries intervencions generen un punt d’inflexió molt significatiu i necessari, donada l’ambigüitat i la terbolesa del tema en qüestió. Aquestes ens obliguen a parar atenció en la perillositat de fer servir terminologies tan vagues com ‘identitat’, ‘nacionalisme’, ‘localitat’, etc, les quals es sobreentenen per convenció però no són realment efectives a l’hora de definir minuciosa i matisadament processos tan complexos com el de la creació artística en entorns universalitzats i globalitzats.
En Jordi Turtós ens mostra un món que mira enrere i s’enyora del que veu però que, a la vegada, arrossega un sentiment d’inferioritat i marginació respecte a influències externes. Aquest món forma part de tots nosaltres i del nostre bagatge cultural, al igual que totes i cada una de les músiques que alguna vegada ens van arribar a agradar i que, probablement, no tenien res a veure amb la cultura del nostre origen geogràfic. Aquestes manifestacions culturals s’han anat incorporant per generar una entitat pròpia i intransferible que no deixa mai d’absorbir els trets d’allò que l’envolta.
Sara Revilla.
