Mazoni
Eufòria 5 – Esperança 0
Unes baquetes piquen a l’aro i et contagien un ritme, eufòric potser. “Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI” diu al seu myspace. I jo em limito a fer que sí amb el cap i copy paste. Perquè sé que el disc és ple de referències, però no vull esmentar-les. N’hi ha masses. Algunes fins i tot podien semblar-me òbvies però, d’altres, encara que em sembli captar-les no les ubico. Però tant és. A partir d’avui em llevaré, obriré la persiana i intentaré mirar a fora a través de la cortina. I sortiré al carrer amb les ulleres fosques, que no és que no hi hagi esperança, és que tant me fa si n’hi ha. O això crec haver entès, estic eufòric.//Gerard De Josep i Codina
Unes baquetes piquen a l’aro i et contagien un ritme, eufòric potser. “Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI” diu al seu myspace. I jo em limito a fer que sí amb el cap i copy paste. Perquè sé que el disc és ple de referències, però no vull esmentar-les. N’hi ha masses. Algunes fins i tot podien semblar-me òbvies però, d’altres, encara que em sembli captar-les no les ubico. Però tant és. A partir d’avui em llevaré, obriré la persiana i intentaré mirar a fora a través de la cortina. I sortiré al carrer amb les ulleres fosques, que no és que no hi hagi esperança, és que tant me fa si n’hi ha. O això crec haver entès, estic eufòric.//Gerard De Josep i Codina
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.