La Salamandra
27/03/09
La Pegatina es van fer esperar, i el públic va fer-ho sense queixar-se. Havíem estat escalfant els motors amb un grup d’ska francès d’allò més histriònic i havíem vist, tot seguit, com els seus membres es convertien en una part més del públic de La Pegatina. Estava ple de gent de totes les edats i de tots els tipus. Quan van començar, em feia l’efecte que estiraven de la veta que un dia havia obert Joan Garriga, però tant si hi havia res de veritat com si no en aquesta suposició, La Pegatina van mantenir el ritme durant una hora i mitja i ni un sol maluc va deixar de moure’s en aquest espai de temps. Bé, a excepció d’aquells adolescents que patien primeres experiències amb l’alcohol, o els pares que, des del darrere, portaven el ritme amb la punta del peu i somreien. Un concert d’estiu i de festa major dels que et deixen satisfet, però no tip. En sortir, de fet, feia més fred del que m’esperava.// Gerard De Josep i Codina
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.