L’Ana és un Koala
“Basat en fets reals” discmedi 2007
Si una cosa ens demostra el debut d’aquest trio de Barcelona / Esparraguera, és la seva capacitat per generar cançons Pop-rock lluminoses de la mà d’influències que no amaguen, com Television, The Smiths, o més recents, com Hidden Cameras. Cançons que, tot i transitar per territoris coneguts, sonen originals cantades en Català, més si hi sumem la vestimenta de la producció excel·lent que n’ha fet en Ricky Falkner.
Es troba a faltar, potser, una mica més de caràcter a la veu poc desenfadada i massa correcte en ocasions de l’Adrià, i un cert punt més de maduració en alguns temes. De totes maneres, és difícil aventurar si li cal més reflexió a un grup que, de la senzillesa i espontaneïtat, en fan virtut. De moment, com qui no vol la cosa, el seu primer disc ens deixa ja dos grans temes: “Javelines” divertida muntanya russa de distorsions i “La Pana t’escau” cançó que sense dir res ho diu tot i, de pas, fa un petit homenatge a Bowie. //Jac Cirera
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.