Anna Roig i L’ombre de ton chien. “El gos de Brel”
Encara no tinc clar si el disc de l’Anna Roig i L’ombre de ton chien és un disc de matí o de vespre, per escoltar mentre passejo o per cantar mentre cuino. El que sí que em sembla evident és que no podrien haver escollit un moment millor per publicar-lo: els amants del sol i les terrasses fresquetes comencem a salivar com gossos de Pavlov amb les cançons de l’Anna. Hi ha alguna cosa peculiar en la seva veu que estripa la melodia més dolça i la recobreix de cabaret. I quan acaba la darrera cançó del disc queden les ganes d’escoltar-los en directe, veure qui s’amaga a l’ombra del gos de Brel. Abstenir-se pessimistes, cacofònics i diabètics. // Marta Vallejo
Encara no tinc clar si el disc de l’Anna Roig i L’ombre de ton chien és un disc de matí o de vespre, per escoltar mentre passejo o per cantar mentre cuino. El que sí que em sembla evident és que no podrien haver escollit un moment millor per publicar-lo: els amants del sol i les terrasses fresquetes comencem a salivar com gossos de Pavlov amb les cançons de l’Anna. Hi ha alguna cosa peculiar en la seva veu que estripa la melodia més dolça i la recobreix de cabaret. I quan acaba la darrera cançó del disc queden les ganes d’escoltar-los en directe, veure qui s’amaga a l’ombra del gos de Brel. Abstenir-se pessimistes, cacofònics i diabètics. // Marta Vallejo
