ACTIVISTES: SERAPI SOLER
Nat47 Gen_09 Jac Cirera
Serapi Soler és part de la història viventde la innovació musical a la ciutat. Des del col·lectiu Otras Músicas a l’actual Cabaret Hoffman en Serapi no ha parat d’aportar idees, moure grups i aglutinar propostes amb valor afegit i de difícil digestió sense els seus aperitius. Vint-i-cinc anys al marge del monstre del mainstreami la seva motivació segueix intacte i els seus projectes més lliures que mai, ens explica, des de l’Orfeó Gracienc, lloc on s’ha gestat la seva última invenció, la Banda d’Improvisadors de Barcelona.
Repàs Històric
Fa 25 anys Barcelona podia escoltar els solos de percussió de Takashi Kasamaki, els instruments inventats de Eugene Chatburn o veure una macro-banda d’innovació musical formada per músics de la ciutat, els Naïf; gràcies, en bona part, al Serapi. El seu col·lectiu, “Otras músicas”, mostrava músiques experimentals en el sentit més ampli, movent grups de la ciutat com Koniec, Macromassa o Moisés Moisés, o bé portant gent de fora com Elliott Sharp.
A banda de ser mànager de grups com els Parkinson DC, a principis dels 90, el Serapi es va embarcar en l’aventura del Nitsa “Llavors existia a la ciutat una disjunció brutal entre la música electrònica i el rock, o eres rockero o maquinero, no hi havia punt intermedi”. Figures com Sideral, van trencar amb aquest arquetip “Al Nitsa podies veure gent amb samarretes de Sonic Youth o Mercuri Rev ballant tec-no i això era la hòstia en aquell moment”. En aquest context va sorgir el nom de Primavera Sound, que després ha estat adoptat per l’actual festival “Era la nostra vessant indie, sota la qual varem fer concerts a moltes sales” Els primers anys del Nitsa van ser una continua desfilada de DJs internacionals “Al principi anava a buscar al Juan Atkins o al Jeff Mills amb un quatre llaunes” Més tard el Nitsa es va mudar a l’Apolo i l’any 99 el Serapi va acabar deixant-lo “Vàrem passar d’un ambient familiar a tenir 1000 persones a l’Apolo. Els primers anys es va mantenir la màgia, però després es va tornar avorrit”.
Llavors va sorgir l’Abaixadors, on l’objectiu era més eclèctic.
“L’Abaixadors era un Palau dins d’un pis, apartaves una cortina i de cop veies 200 m2 a banda i banda; semblava un club extret d’una peli del David Lynch” Durant 2 anys a l’Abaixadors s’hi va fer de tot, passes de cine, desfiles de moda, concerts, presentacions, teatre, recitals de poesia… Però l’aventura va ser massa estressant i va absorbir les energies del Serapi ”Des del lavabo embussat fins a l’últim poeta, tot m’ho menjava jo, i això era massa”.
Projectes actuals
Actualment el Serapi segueix encara entestat en que sonin altres músiques a la ciutat. Aquest cop amb el nom de Cabaret Hoffman, que té l’objectiu de mostrar de forma regular música experimental. Experimental? “El que no puguis classificar, el que no puguis dir això és Blues, això és Jazz, sinó que diguis, hosti, què és això?”
Dins el paraigües de Cabaret Hoffman s’estan gestant projectes molt interessants com el que es vol fer amb La Olla Expréss. “Volem editar un col·leccionable de cds que serà un homenatge als grups històrics experimentals de Barcelona. El primer any estarà dedicat íntegrament al bateria Oriol Perucho. S’està fent un treball d’arqueologia, perquè en aquests casos cal trobar el vinil per fer la copia, i hem trobat gent que té el vinil intacte, també hem trobat fotos de les gravacions, cartells de l’època,…” O com el cicle “Audicions públiques de col·leccions privades” “Serien audicions de discs o temes que particulars tenen a la seva col·lecció de discos. Hi ha molta gent que té discos molt interessants de grups que ja no sonen o no s’editen i els tenen allà guardadets, i és una pena”.
Però el Serapi confessa que el projecte que actualment el té més il·lusionat és la Banda d’Improvisadors de Barcelona. Quan parla d’ella ens n’adonem a l’instant “La veritat és que la cosa funciona. Totes les ciutats del món tenen la seva orquestra d’improvisadors, Londres, Viena, París… A Barcelona no n’hi havia cap, i només per promoure-la als festivals europeus que tracten el tema, ja val la pena. La formació és una mica majara, tot és molt boig. Hi ha el Crek (Macromassa) fent veus, el Marc Egea amb la viola de roda, el contrabaix de 12twelve (…)
Es tracta d’improvisació conduïda mitjançant els símbols que fa el Pablo Rega, que poden referise al tipus de timbre, a que toquin 2 o 3, a l’estil, etc (…) Ens agradaria, més endavant fer un disc de la banda on en cada tema hi participés gent convidada”
Reflexions
En Serapi opina com el seu amic Nubla sobre la necessitat d’un local on es pugui mostrar l’improvisació de forma estable. Diu que Barcelona tindria el potencial per poder ser un lloc de referència pels músics europeus d’aquesta disciplina si aquest lloc existís ”Ara mateix aquestes condicions no existeixen i és difícil portar aquesta tipologia de músics a la ciutat. Els diners, sorolls, permisos, posen les coses molt difícils, però crec que el context és idoni. Ara estan sortint grups com a bolets, hi ha un interès”
Quan li preguntem si és necessari mostrar la improvisació en directe ell ho té clar “El millor de tot és que és irrepetible. Amb l’orquestra intentem que, per la gent que no està habituada a sentir aquest tipus de coses, sigui quelcom còmic. Intentem que hi hagi molts canvis”
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.