e Let’s Festival |Nativa
Skip to content


Let’s Festival

Escrit el 16/03/2009 per Gerard De Josep i Codina a la categoria Re-Visions.
Tags: .
Let’s Festival
26,(27,28) de febrer i 6, 7 i 8 de març.
La Salamandra i el Depo.

Tinc una sort espantosa. El Let’s Festival em va servir, més encara que per passar-m’ho bé, per descobrir que l’starsystem “indie” català no és cap estupidesa. Vull dir, dijous 26 de març, al Depo, concert gratuït de Mazoni per innaugurar el festival, ple de gom a gom. Impecable, no ho nego, versions de Cat Power, Stooges, Pau Riba, Dylan i un nou disc sota el braç. El dijous següent, Secret Society em convencia d’allò més, sentit de l’humor i cançons per tallar-se les venes, però érem quatre gats i la majoria no venien ni a veure el concert. Divendres 6 de març, la meitat del públic venia només a veure Manel, que són alguna cosa així com els Arctic Monkeys catalans. No per l’estil és clar, però sí pel fenomen social que hi va al darrere. No van haver de fer res d’especial perquè tothom coregés a l’uníson cada una de les cançons, col·loquessin les palmes allà on havien d’anar i se’n anessin entre crits i aplaudiments d’eufòria. Sincerament, crec que no n’hi ha per tant, i els monòlegs del cantant acabaran per cansar. De totes maneres, van ser els triomfadors indiscutibles. I dissabte, tres quarts del mateix. No voldria que se’m mal interpretessin les paraules, però per res del món podia pensar-me que Love of Lesbian era un grup de nenes. Vull dir, aquesta cosa de trobar-se estret al mig d’una multitud d’adolescents que salten amb el dit índex alçat, a mi se’m va fer un pèl desagradable. Però alguna cosa falla si érem tan pocs els que vàrem sentir això (deixeu-me suposar que algú altre va sentir-ho). Jo vaig connectar amb les Charades perquè em van caure d’allò més bé, vaig riure amb Souvenir i les coreografies de la cantant… Però el repte era tractar el Let’s Festival des d’aquí, des de Barcelona, i enlloc més (i per alguna estranya raó així ho espero), es podrà assistir a un festival com aquest i rebre d’una manera tan palpable una realitat social tan local, l’starsystem català. Hi torno, i ara afegiu-hi tanta sorna com vulgueu, tinc una sort espantosa.

GERARD DE JOSEP I CODINA


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Arxius

Authors

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privadesa

Donen suport

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )