Skip to content


Fòrum Indigestió 2008 (7ª edició)

Escrit el 26/03/2009 per admin a la categoria Fòrum.
Tags: , .

Fòrum Indigestió 2008 (resum escrit a Nativa 45 Jac Cirera)

La música sona a Barcelona de formes diverses i continues, com un immoble més, una pròtesi de sons quotidians que ens acompanyen en el dia a dia. Tot i aquesta riquesa, la ciutat tan sols sap vendre la música en viu en forma de grans festivals amb motivacions mercantils, les petites dimensions i les atmosferes singulars es veuen minoritzades, falta diàleg entre els sectors i la música no acaba sonant en forma de propostes d’acció o educació musical que posin remei a aquests problemes. En aquest difícil context, però, propostes de petit format s’estan estenen pel territori més enllà de Barcelona i la globalització dels nous mitjans de comunicació esdevé una oportunitat per a la promoció dels projectes emergents i una ampliació dels possibles espais on realitzar música en viu. No obstant, cal acceptar també la responsabilitat dels músics i seguir treballant en propostes creatives que cal saber comunicar en el directe.

Aquestes van ser algunes de les principals i interessants idees que van sorgir del 7è Fòrum indigestió 2008. Un acte presentat per Jordi Oliveras i moderat pels músics de la banda aèria, Marcelí i Juan de Diego, que va omplir la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès. Tot seguit, un resum del millor del 7è Fòrum Indigestió per rigorós ordre d’intervenció.

Josep Maria Fita, Transports Ciberians.
Programació cultural amb esperit anarcosituacionista.

Daniel Granados, Producciones Doradas. Membre del grup Taràntula
Tendència al fracàs.

Maria Lladó, Coordinadora de música de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull.
Què passa quan els músics d’aquí surten fora.

Roser Mendoza. Cap d’unitat del centre d’informació i documentació. CERC
(Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)
La música no sona.

Carmen Pardo Doctora en Filosofia
L’art sonor i l’entorn.

Eva Vilaró, Bacco produccions culturals (festival InVICtro)
Contrast entre la vida musical a Vic i la vida musical a Barcelona.

Christopher Williams, Músic i programador a l’Espai Miscel·lània
Un model d’interdependència en la programació de la música emergent.

Carme Zapata, Gerent de ASACC (Associació de sales de concerts de Catalunya)
El públic de la música en viu.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.