Fòrum 09. Guiu Llusà
Tècnic de so de la França Xica, Agramunt i el carrer Planeta
“Que li passa al tècnic de so durant un concert?”
Hi ha dos tipus de tècnics de so: els d’estudi i els de directe […] Avui parlaré dels tècnics del directe, els primers que trepitgen el camp de batalla. Arribem al concert, a l’escenari hi ha l’equip muntat i sempre hi ha algú que et rep. Si és el mateix organitzador es tracta d’un concert amb menys recursos econòmics (et pots trobar alguna sorpresa) i et diu: “Això que em demanaves del rider no ho tinc.” I has de negociar una mica amb ell a veure què et dóna. Normalment és una persona de bona fe, que si fa falta un cable envia algú a buscar-lo. Si es tracta d’un festival molt gran, et trobaràs un regidor d’escenari. El regidor d’escenari és una persona que té un paper, que es diu escaleta, on surt, hora a hora, el que ha de passar. Llavors tu arribes i et diu: “Has de fer la prova d’aquí a 25 minuts.” “Però jo te’n demanava 120.” “És igual, ho has de fer en 25 minuts.” I tu has d’anar a convèncer el músic que no hi hauran 120 minuts, sinó que en seran 25. Però el músic, com que és un festival i hi va amb molta il·lusió, t’arriba amb expectatives encara més grans: “Ostres, avui en lloc de la guitarra he portat l’oboè, el piano, la caixa i vindran dos amics que toquen la percussió, a més a més… Hi ha algun problema?” “No cap problema! Però tenim 25 minuts.”
Abans que s’adoni que possiblement tot anirà una mica just, l’has de fer pujar a l’escenari i començar les proves de so, el més important per als tècnics, on apliquem els nostres dots de psicologia de “garrafó”, és a dir, dir mentides […] La primera és: “Sí, ja t’he apujat.” Hi ha un moment que no pots apujar més el músic perquè crees problemes tècnics. L’altra és que el músic comença a sentir coses rares i et diu: “Se sent bé?” I tu li dius: “Aquí fora se sent bé.” […] Si no el veus convençut del tot i ell continua sentint alguna cosa rara, et dirà: “Hi ha com una bola.” Tu li has de dir que és la sala i que, quan vingui gent, millorarà. […] Això és molt eficaç perquè si ve poca gent, abans que et digui res, li dius: “Quina poca capacitat de convocatòria que té aquesta sala, no?” I aleshores ell es distreu. I si ha vingut molta gent, el músic està content i no pregunta res. […] A partir d’aquí, acabem la prova de so, anem al catering i comença el concert. Si el concert és de dimensions reduïdes, pateixes des del primer minut. Si has tingut poca prova de so, arregles el que pots a mesura que avança el concert, i al final tot acaba bé. Sempre tens l’ajuda dels músics. Hi ha els discrets que et fan petites senyals i després resulta que els picava l’esquena, i els descarats que et fan senyals explícits i tot el públic es gira i et mira. […] Aleshores s’acaba el bolo i, si ha anat bé, vas al camerino a preguntar-li al músic com ha anat. I llavors et pots trobar diverses situacions: una, que el músic et digui que molt bé; l’altra, que el músic et digui que molt malament. Els músics també diuen una mentida. A vegades fan un mal bolo i et diuen que és perquè no s’han sentit bé, i tu tampoc ho pots demostrar. És una mica l’empat tècnic. Sempre tens la quarta mentida del tècnic que és no anar al camerino i dir: “És que havia de recollir coses.” La conclusió és que no és que el tècnic tingui una influència tan determinant en la qüestió creativa del músic, però sí que fa que ningú prengui mal.
(resum escrit a Nativa 49_ Jac Cirera)
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.