Nat 41 Nov_07 Marc Lloret
Nei Torrell. 43 anys. Nascut a Alcover (Tarragona). Casat i sense fills. Editor al Parlament de Catalunya, on fa “literatura gris”, i fundador de l’associació cultural Anima’t que, amb un pressupost de 228.000 euros, actualment programa a Tarragona ciutat uns 150 concerts i 70 pel·lícules, sota l’etiqueta TCC (Tarragona Cultura Contemporània).
Tot va començar quan un grup d’amics decideixen el 1994 programar concerts en una ciutat sense sales de concerts. El Bam Tarragona els va proporcionar l’experiència, i els concerts d’Albert Pla i Extremoduro els diners per arrencar amb una programació estable. Després d’uns quants anys al front de la programació, es queda en un segon pla deixant que siguin uns altres els que portin les regnes. Ara mira de vetllar per l’equilibri estilístic de la programació, assumeix la feina administrativa i fa “que l’olla bulli”.
Pràcticament tot el que passa, musicalment parlant, a Tarragona passa per les vostres mans.
No. Amb Sales com la Vaqueria, que ja funcionen, no hi hem treballat mai. No tenim cap intenció de capitalitzar-ho tot. Si algú pot portar algun grup a Tarragona que el porti. Però moltes vegades l’Ajuntament contracta grups amb qui nosaltres ja hem treballat i els hi paga el que val sense tenir en compte que hi ha una associació que està treballant, amb la que es podria contractar, per ferla créixer i perquè aquesta pugui pagar el grup per primera vegada com Déu mana. El 80% del que programa l’Ajuntament, nosaltres ja ho hem programat abans. Però és allò dels pobles: nosaltres el conveni aquest el tenim directament per alcaldia. L’alcalde que hi havia fins ara creia en el projecte i amb ell teníem feeling. El diàleg amb tots els regidors de cultura que hi ha hagut, ha estat impossible, perquè està mediatitzat per un tècnic. No hi ha bona relació. No hi ha cap mena de col·laboració.
Consideren que esteu entrant en el seu terreny?
Suposo que hi ha el problema dels terrenys i hi ha el problema de la idiosincràsia local. Tarragona, que com cada ciutat té les seves propietats, si per alguna cosa destaca és pel seu cainisme. A Reus, per exemple, si cal fer un crit de guerra el fan tots a una, tots fan pinya i endavant. A Tarragona al contrari: si tu has de fer que passi alguna cosa a Tarragona, jo ja procuraré que no surti. Si mires culturalment el mapa de Catalunya, Tarragona no existeix. No hi ha hagut polítiques de vertebració.
I el públic? Respon a les activitats que s’hi fan a Tarragona?
Home, si no perds la referència del que estàs fent jo crec que respon bé la gent. Fem una programació de cine o música a una ciutat que té 150.000 habitants i la gràcia és fer les coses en el lloc adequat. Per exemple, Piano Magic, a Tarragona convoquen 100 persones de públic: és una xifra correcta, on no es perden diners, tampoc no es fa benefici i es fa un bon bolo. El públic i la oferta que hi ha en aquests moments a Tarragona és correcta per la ciutat que és. El que passa és que amb tot el moviment que hi ha hagut en aquests anys, l’administració ha quedat completament parada. No ha millorat la formació ni la producció pròpia. No tenim grups tarragonins. Don Simón deu ser la única cosa que sona una mica a Barcelona i Espaldamaceta, que sona en els circuits que sona.
En la música per la política o en la política per la música? ( o ni una cosa ni l’altra…)
En el meu cas seria per la mili, ja que vaig començar a tenir relació amb la música a la festa dels quintos del meu poble. Tot i que quan va arribar el moment, em vaig fer objector. Jo diria que estic en la música i en la cultura perquè considero que és una forma de progrés social i per tant deu ser la meva forma de fer política. Progrés social… Progrés intel·lectual. La cultura ens fa millors, ens fa més civilitzats, ens fa més capaços de conviure els uns amb els altres I ens aporta més eines per comunicar-nos. L’altre dia vaig veure un concert al Groove. El Groove és un bar amb música en directe que està tan mal disposat que quan entres al lavabo li has de demanar permís al músic. I tens el gran avantatge que, mentres estàs fent un riuet, el músic et vigila que no entri ningú. Que també està bé. Doncs aquell dia van entrar dues xiques, van fer el riuet i en sortir, el grup estava a la meitat del tema i es van esperar a que acabés la interpretació del tema per passar. I vaig pensar, carai, quines dues xiques més educades. Després vaig descobrir que eren les novies dels músics. És clar. Poso aquest exemple perquè seria bo que hi hagués aquest respecte per part del públic.
Ell dedica el seu lleure a la música i la cultura perquè està convençut que són eines de transformació social. Està d’acord amb els experts que diuen que la política cultural ideal és aquella que equilibra bé l’exhibició, la producció i la formació, però afirma que tothom ho diu i ningú no ho compleix. A Tarragona, gràcies a Anima’t, l’exhibició gaudeix d’uns estàndards molt dignes.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.