e Activistes: Ferran Riera | Nativa
Skip to content


Activistes: Ferran Riera

Escrit el 30/03/2009 per admin a la categoria Activistes.
Tags: .

ACTIVISTES: FERRAN RIERA
Nat 36 Gen_07 Laura Sangrà Herrero

Fa 25 anys que exerceix com a periodista a Catalunya en diversos mitjans de comunicació escrits i audiovisuals: va treballar al diari “El Mundo” des de que es va començar a fer l’edició de Catalunya i fins fa dos anys, moment en què va assumir la direcció de la revista Folc. El 1996 va començar a
especialitzar-se en música folk en acceptar la direcció del programa Rodasons de TV3, càrrec que no s’amaga de dir que va ser reticent a assumir tot i que després va descobrir-hi “un univers diferent al que coneixia del món del rock i del pop”.

Què és la disco-folk que dius haver inventat sota el nom de DJ Mussol?
Això vaig fer-ho a principis dels anys 90, i es tracta de fer punxades de música folk. Ho continuo fent de tant en tant, l’última vegada a les Festes de Gràcia, a la Plaça del Sol (rebatejada com a Plaça del Folk durant les festes). Va ser una punxada sensacional, tot rumba!

Encabiries la rumba dins el món folk?
Sí, perquè crec que hem d’agafar aquest món amb un plantejament obert. I no només la rumba, moltes músiques que gent de fóra està fent aquí, com l’Orquestra Àrab de Barcelona o l’Orquestrina, crec que es poden incloure dins el paquet.

Com creus que està la música tradicional al segle XXI?
Es pot contemplar en un sentit negatiu o en un sentit positiu. Jo prefereixo mirar-ho des d’un sentit positiu: en general crec que està bastant bé sobretot perquè hi ha moltes possibilitats per a actuar, molts festivals, cicles, trobades, … i crec que estan fent la seva feina tant la gent que treballa a nivell de carrer, sense voluntat de fer diners, com els grups que tenen pretensions i volen tirar endavant. Això pel que fa a Catalunya, que és on més s’evoluciona.

Llavors quin és el cantó negatiu des del que es pot contemplar l’actualitat de la música tradicional?
Aquest sector pateix d’una manca d’atenció, tant per part institucional com dels mitjans de comunicació. Per a mi és una vergonya o una tragèdia que, amb tots els respectes, qualsevol artista d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina que ve a Barcelona tingui un recolzament i un ressò grandíssim i mentrestant no es fa el més mínim cas, o un cas molt marginal, al que està fent la gent d’aquí.

I a les Illes Balears i el País Valencià què està passant?
A Mallorca no s’ha editat pràcticament ni un disc de música folk durant el 2006 tot i que és un lloc amb moltíssima activitat musical i el circuit del Ball de Bot està molt viu, però no es manifesten en disc. Al País Valencià últimament hem vist que hi ha color, comença a haver-hi bastant moviment… allà les han passat molt putes perquè el govern del PP els ha marginat completament. Al Canal 9 els grups de qualsevol estil de música que canten en valencià no existeixen. Però fa un parell d’anys que s’estan consolidant grups, discogràfiques, oficines de management, festivals, …

Què falla perquè hi hagi tanta activitat i no s’enregistri gens?
Avui em comentaven que a la principal discogràfica de Mallorca – Blau, associada a Discmedi- no l’interessa editar aquesta mena de material perquè no es compra. Hi va molta gent a ballar però després no compren discos.

Creus que el folk és doncs una música de directe, també pel que indicaves de la gran proliferació de festivals i la poca venda de discos?
Sí, a Catalunya s’editen discos però la majoria no es venen a les botigues, es venen en acabar els concerts, perquè a més a les botigues no pots competir amb tota l’oferta que hi ha.

Ja que has estat també vinculat al món del pop i el rock, quines diferències creus que té amb el món del folk?
La gent jove que munta un grup de pop o de rock van a buscar l’èxit, la “pasta”, després seran molt pocs els que ho aconsegueixin, però la seva idea és aquesta. Mentrestant, la gent que tira per la banda del folk prescindeix d’aquest tema perquè ja d’entrada sap que serà impossible viure d’això. Hi ha molt poca gent que visqui de la música folk, la majoria diversifiquen i donen classes, escriuen o toquen amb vuit grups.

Quin podria ser el revulsiu perquè tot això millorés?
Hauria de venir de part de les institucions, que són les que tiren de carro en aquest cas. Haurien de reconèixer la feina que s’està fent i posar-la en un nivell que no té ara. I les discogràfiques, tot i que això és sector privat, també haurien de donar un cert recolzament.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Ana: Justament la desvinculacio del Mon laboral es allo mes ridicul de les exigencies dels prfossors fixos. Perdón el...
  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )