Skip to content


Activistes: Coto Aldás

Escrit el 29/03/2009 per admin a la categoria Activistes.
Tags: .

ACTIVISTES: COTO ALDÁS
Nat 29 Nov_ 05.  Xavi Estringana

Si us dic Cristóbal-Jesús Aldás, pocs sabreu dir qui dimonis és. Si us dic Coto Aldás, aquells que us dediqueu a la música en directe, sabreu ubicar el personatge. Però si us parlo del director de producció tècnica de festivals com el Primavera Sound, Sónar, Mercat de Música Viva de Vic, Azkena Rock, Mediatic o Creamfields, serem molts els que sense ser-ne conscients haurem vist els resultats de la seva feina amb la indústria del directe a Espanya.

El Coto ha estat testimoni actiu de l’evolució artística i cultural del nostre país al llarg de 30 anys, i crec que trobarem les seves opinions molt il·lustratives de l’anàlisi actual de l’escena musical i la indústria que la fa possible. Comença la seva singladura a València, tot i que és de Castelló, com a músic.  Arriba a Barcelona per formar part dels Pernil Latino, combo de rock, jazz, rumba i salsa llatina. Fa de tècnic de so i encarregat de sala a l’antic Zeleste tenint la possibilitat de treballar amb el Gato Pérez i sortir de gira per les Espanyes. En dedicar-se més tard a la producció d’espectacles, musicals i teatrals, entra en el nou projecte de Zeleste al carrer Almogàvers. L’inici de les gires internacionals com a escena i programació estable a la ciutat.

Ens defineix amb exactitud el naixement d’una indústria musical del directe a Barcelona: La producció tècnica com a indústria coneguda comença quan es va passar de rebre les demandes dels músics a oferir una infrastructura estable. Vam passar a poder oferir el nostre equipament, millorable depenent de cada espectacle. Les sales van passar a tenir un equipament mínim i digne. Quan tot es muntava per l’ocasió, la sensació de fragilitat allunyava les gires i propostes més interessants. Volem saber com ha evolucionat la indústria del directe, el seu nivell actual, quines virtuts i mancances es troben els músics per oferir el seu art al públic: Tot i que a Barna, i a l’Estat, avui en dia es poden oferir tota mena d’espectacles de primer nivell, amb exigències tècniques i professionals, ens trobem amb una manca alarmant d’empreses que tinguin tecnologia punta aplicable als escenaris. És a dir, podem muntar espectacles internacionals d’avantguarda tecnològica si porten els seus propis equips, llavors posem la infrastructura, el personal, la coordinació. Però no podem produir nosaltres mateixos aquests espectacles. Han de creure  en aquesta indústria que és cultural però també interessant a nivell econòmic i tecnològic. Més; en Coto també treballa en l’oferta pública d’espectacles, és a dir, festivals consorciats o subvencionats, i pot distingir entre aquesta i l’oferta privada: En l’oferta pública la situació és d’estancament negatiu, hi ha la mateixa inversió i pressupostos que fa 10 anys. No es detecta interès per la música dita moderna, rock, pop, alternativa. Això sí, s’han fet auditoris a tot l’Estat, però en cap d’ells hi ha oferta de música que no sigui clàssica. I crec que està demostrat que hi ha un públic interessat. Perquè aquesta discriminació? Què el rock no paga impostos? La falta de recursos fa que els cartells no puguin contemplar el quart sistema, o sigui projeccions audiovisuals, actualment molt demandades per tot tipus de músics. Al món occidental fa temps que són requisits fonamentals, així com la disponibilitat de pianos acústics de cua. Aquí, ni el piano està garantit. Crec que pot influir en l’oferta  artística. I l’oferta privada?: Ja ho hem comentat, la falta d’empreses punteres ¬–no compto més de tres a tot l’Estat¬–, i la dependència d’empreses cerveseres com a patrocinadors. No ens enganyem, avui dia els grans festivals els fan possibles les marques de cervesa, cosa d’altra banda natural a altres països tot i que mitjançant lleis de mecenatge específic de la creació musical que possibilita més i  millor finançament. Si a un festival hi ha cervesa patrocinadora tens quart sistema (projeccions) i el que calgui. Si no, el nivell pot ser alt però no el hightop dels festivals anglesos. Solucions?: Demanar veritable compromís de les administracions amb la música. Seguim sent un país de festivals d’estiu, i està bé perquè demostra que hi ha un públic interessat però, i la resta de l’any? Què la gent, i no parlo només de les grans ciutats, no escolta música? Està comprovat, amb l’experiència internacional, que el que manté viva una indústria és una xarxa per tot un país de sales de 1.000 persones. Permeten portar músics professionals i mantenir una indústria mínima. Si a Barcelona només tenim tres sales d’aquestes característiques, què passa amb Santander, o Burgos? Està demostrat que hi ha gent amb ganes de música tot l’any. La teva participació en festivals a tot l’Estat ens pot il·lustrar de quins són el models a seguir. N’hi han de molt interessants, però d’aquesta temporada destacaria l’Azkena Rock, pel format, dos dies és la mida ideal, pel cartell, tan nacional com internacional, i per les maneres de fer. I és que tinc debilitat pel rock and roll. Mr. Coto dixit.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es
  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...
  • Lola: Totalment identificada,9anys de cansament i es casa vida social. Moltes gràcies.
  • Bianca: Propongo que nos juntemos!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )