ACTIVISTES: CARLES FLAVIÀ
Nat 35 Nov_06 Ramon Faura Coll
Ja fa uns quants anys que Carles Flavià no es dedica a la música des de cap àmbit professional. És probable que entre les generacions més joves se’l conegui més pels darrers espectacles teatrals -monòlegs incendiaris que li han atorgat merescuda fama- i, sobretot, per les seves intervencions televisives en programes com Crónicas Marcianas. Tanmateix, primer com a espectador i després des de la gestió (management i programador) va formar part activa de l’escena musical
barcelonina en uns anys crucials.
Quin va ser el teu primer contacte amb el món musical de Barcelona?
A través del Sisa. El vaig conèixer al Zeleste una nit que ell anava una mica arreglat i a través d’ell a l’agència Cabra, que en aquell moment portava l’Orquesta Platería, l’Oriol Tranvia, L’Elèctrica Dharma, … Més endavant van fitxar el Gato Pérez (que també el vaig conèixer en el Zeleste) i al Serrat. Primer vaig estar treballant d’assistent amb el Serrat. Després, del 82 fins el 92 em vaig dedicar exclusivament a la Plateria. L’any 82 vam fer una gira amb el PSOE, per a les eleccions, més de vint actuacions de campanya.
Venint d’on venies, com va ser això de ficar-te a treballar amb els de la Cabra?
Jo em dedicava a la reinserció de gent que sortia de la presó. Un dels problemes que tenien (apart que a cap li agrada pencar) és que no hi havia feines massa estimulants. Vaig anar al Servei d’Ordre d’un concert del Gay [Mercader], i a partir d’aquí, hi anava sovint amb dos o tres xavals…
La Cabra funcionava com a cooperativa?
No. Era allò típic que el mànager s’emporta el 20%. Però això és una ruïna pel mànager! No s’acostuma a parlar-ne, però la majoria de concerts es fan a través d’un representant que s’emporta el 10%, i amb el 10 que li queda al mànager és molt difícil treballar. Per donar-te un exemple, recordo un cop amb un grup que es deia la Orquestina Frenesí (el cantant era el Llorenç Torres) que valia 90.000 peles. Havia un representant que se’n quedava 9.000. De les altres 9.000, a mi em pagaven 5.000 més despeses… o sigui, al management li devien quedar mil peles. Amb aquestes mil peles havien trucat per telèfon vint cops. Però de vegades el músic és curt en aquest sentit: “¡Hostias, se llevan el veinte por ciento!”. Com si aquests calers anessin nets a la butxaca, com si el mànager no hagués pencat, com si no hagués hagut de pagar un lloguer.
Com va anar això del Nitsa?
Vaig ser-hi del 92 al 96. Era una societat molt tocada econòmicament que vam tractar de pujar. Vam aguantar-hi quatre anys, fins que ja no es va poder aguantar més. Afortunadament per a mi; si
no, encara estaria allà… Les sales es mengen uns marrons! Al final ja no preguntava per la qualitat del grup. Quant menys hagués tocat, millor. El primer cop ve l’àvia, la sogra, la cosina, la nòvia, i fots una penya allà de collons; però el colmodel músic és aquell músic que toca bé, però que ja està tan vist que no va ni la nòvia. I és clar, jo ja l’entenc, a aquest tio, ningú vol fer aquesta feina d’organitzar el concert… però és que el de la sala tampoc! Es fot una pallissa, agafa tres tiosa 15.000 peles, 10 per a mi com a programador, es fa un fart de pencar com un fill de puta… Perdre 30.000 peles en un dia no és molt, però 30.000 peles cada dia és una ruïna. No es pot anar de llest. Ni el músic ni la sala. Jo tenia un amic que quan començava una nova sala, deia “ponme el primer día, porqué…”, el segon o el tercer, l’amo ja estava cremat i ho anul·lava tot.
Ja des de fora, ara hi ha coses que et cridin l’atenció?
Últimament…si m’agrada la persona, vaig a veure què fa. Però al revés em costa més. M’agrada la Cabra Mecánica, les lletres i la música. També m’agrada molt el Macaco… encara que molt ja no ho segueixo.
Veig que gairebé sempre es tracta de coses llatines, com la Platería?
Sí…la Platería en el seu dia feia versions. Era un concepte molt festiu que desprès va anar perdent. Però vamosqui era molt gran era el Gato!… I el Sisa també m’agrada.
I la Salseta del poble Sec?
Va haver-hi una època que l’únic mercat que hi havia era el de les festes majors. Hi havia les orquestres antigues i aleshores va aparèixer tot això, que era una mica revolucionari (com ara podria ser La Paloma amb els DJ), una cosa més trencadora. En el cas de la Salseta no se li reconeixien moltes virtuts musicals, però eren efectius. Com un Osasuna diríem, saps? No tanta classe però… cosa que jo valoro molt. Molta gent deia “no són molt bons i no paren de fer bolos!”. Doncs, més mèrit té. Si ets bo i triomfes no té mèrit. Lobo és triomfar i ser xungu, no?
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.