Igual que els bucs trencaglaç de 75.000 cavalls de potència, (lo:muêso) també es podrien fer pas entre blocs de gel de 3m de gruix, i ho demostren amb aquestes 9 cançons. S’apropen al hardcore amb “Ça Ça Mirlaquerr” i “Rhapsodian Broken Meniscos”, intueixen el post-hardcore amb “Disporic Catastrophê” i experimenten com volen amb “An ê-Way To Cernical·li”, “Hematíes” i “Genderandsoger”. Confirmen el seu estil sorollós, melòdic i canviant. Canten menys però amb més força. I tot i que en ocasions trobem harmonies dissonants difícils a primera escolta, “Giant Catarzêe” és un disc amb molt sentit musical, en el que es gaudeix escoltant créixer cançons que no semblen acabar-se mai amb tants canvis. // ALBERT ISNARDO.
