Fòrum 2008. Carmen Pardo
Doctora en Filosofia
L’ART SONOR I L’ENTORN
“(…) La ciutat sona i no para de sonar de moltíssimes maneres, i sona, a més a més, d’una manera que a mi em sembla particularment interessant, i es que no ens deixa marcar línies de diferenciació entre música Pop, música Heavy, art sonor, etc, sinó que conforme anem avançant per la ciutat, depèn de com posem la oïda, allò té una continuïtat. Si és cert que escoltant la ciutat podríem aprendre quelcom sobre les nostre pròpies relacions socials i aprendre quelcom sobre la manera en què nosaltres també ens relacionem amb el so, sigui el tipus de música que sigui, podríem apostar per fer una espècie de cartografia sonora, marcant en un mapa les diferents línies que podríem traçar en funció dels tipus de sons i la manera en què aquests sons actuen. Una línia podria ser, jo aposto per aquesta, el so treballat com mobiliari, com deia Satie (…) El so que es difon en el super, que es
difon en les festes de Nadal, que no para de crear un ambient, (…) Una espècie de pròtesi sonora sobre la ciutat, una espècie de pròtesi per la que nosaltres ens movem, i aquesta podria ser una, però n’hi hauria moltíssimes més. Si realment penséssim la ciutat com això, com una cartografia, hauríem de tenir en compte també fenòmens com els que van passar ja fa molts anys en alguns barris de Nova York, el Ghettoblaster, aquesta gent que anava amb els grans radiocassets imposant una música, i que el de que es digui Ghetto Blaster ja ens indicaria una mica per què els hi diem Ghetto, és a dir, podríem passejar pel Raval i estar atents de com el so i les relacions socials es van establint, i podríem pensar en la manera en què molts de nosaltres, moltes vegades, anem caminant com a illes sonores, és a dir, posant-nos els cascos i creant-nos la nostra banda. Si ara penséssim aquestes tres línies molt ràpid, i penséssim en quin tipus de música es programa a la ciutat, veuríem que hi hauria moltes maneres de respondre’ns mútuament: Per què nosaltres tenim tendència a escoltar segons quina música? Quina relació té l’escolta de la pròpia ciutat sobre aquest tipus de música? (…) El fet de viure en una ciutat com la nostra, ens està marcant el tipus d’oïda que tenim? Realment és important o continuem vivint amb les nostres oïdes d’esquenes a la vida quotidiana?”
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.