Fòrum 2008. Maria Lladó
Coordinadora de música de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull.
QUÈ PASSA QUAN ELS MUSICS D’AQUÍ SURTEN FORA
“(…) Intentaré plantejar el que veig que passa en els concerts de música en viu, i què passa a fora les vegades que he vist grups catalans que han actuat, hem programat nosaltres, o quan vas pel món a veure què passa a l’exterior. M’agradaria no ser fatídica, perquè en aquestes taules, moltes vegades, el més còmode és dir que tot va fatal, que no hi ha locals en viu on actuar, que no hi ha ajuts institucionals, que no hi ha creació, que no hi ha gent jove. Tot això és cert. Crec que és veritat i que s’ha de dir, s’ha de discutir, etc. Però penso que també és important, en el cas de la creació musical, una cosa bàsica: Per què fem música i què passa quan fem música en viu? (…) Jo us asseguro que hi ha grups catalans que surten a fora, de totes les disciplines (…) El que és bàsic és que la gent sàpiga el que implica tenir un dia, una data, un concert en un espai. De cara a fora, quin coneixement es té a l’exterior de la música de Catalunya? Evidentment, la primera paraula és Barcelona (…) Volem presentar grups catalans, i fins que no dius Barcelona molts cops no saben de què parles, és una bona carta de presentació (…) La gent es queixa molt de la promoció a fora: no tenim mitjans per promocionar, no tenim publicitat, no tenim discogràfiques. (…) Avui en dia, però, l’eina del Myspace és (…) una bona manera de veure en directe què passa musicalment en un concert. En 30 segons de Myspace potser tens més realitat que amb un disc i fins que no veus un concert en directe no tens el to real del que passa. (…) D’una banda crec que s’ha de fer una feina molt important de promoció que pot ser amb pocs mitjans. Si en tens més, collonut (…) Desprès crec que és important, quan vas a tocar, tenir clar si tens una necessitat d’expressió o tens una necessitat de comunicació. Per mi l’ideal són les dues coses: Que tinguis artísticament una necessitat de crear però que després vulguis comunicar-ho. Passa moltes vegades que vas a concerts i et quedes igual, i la música està molt bé i està ben tocada, però no passa res. Jo crec que és important aturar-se a pensar que s’ha de donar un factor més d’interpretació o de cap allà on volem anar, i no simplement fer música per que sí. Crec que la diferència està en, quan es fa un concert, no només cantar o tocar, sinó saber muntar-t’ho d’una manera escènica i amb una actitud que allò tingui un context musical més enllà (…) Per altra banda, estem pecant, també, de posar massa adorno a les coses. Hi ha pocs concerts de música popular que no tinguin la seva pantalla, el seu begee, i desprès penses: sí, que maco, oh que bé! Però, i què? I jo crec que t’has de quedar amb la sensació de que del que he escoltat me’n duc alguna cosa, el que sigui, però que te’n vagis a casa i diguis, Ostres! això què és? Tinc ganes d’escolar-ho”.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.