Fòrum 2008. Josep Mª Fita.
Transports Ciberians
PROGRAMACIÓ CULTURAL AMB ESPERIT ANARCOSITUACIONISTA
“(…) Se’m fa estrany parlar de la primera proposta que en Jordi em va fer: el surrealisme i la gestió del surrealisme en l’àmbit musical (…) Segurament la resta de gent parlarà de temes molt laterals a aquest, així que em sento molt lateral. (…) Només dues reflexions, simplement, el que m’interessa de la música en viu és l’atmosfera; l’atmosfera que crea la música en viu i no la música en viu en si mateixa. És difícil de palpar això, però crec que ens han enganyat quan parlem de música en viu avui en dia a Barcelona. Trobo que té poc de música en viu.(…) Un dels àmbits en què m’he sentit més còmode és presentant activitats en les que la música en viu no era el motiu principal, sinó un experiment social. (…) A Barcelona, li trobo a faltar petites sales d’exposició musical en què aquests ambients es puguin notar una mica més. Jo, si no és així, en aquest ambient musical de Barcelona no hi tinc res a dir i no m’hi sento còmode. Quan parlo de petites sales d’exposició, em trobo que una ciutat com Barcelona està tenint tan sols grans sales, anem a grans festivals, i des del meu punt de vista hauria de triplicar les dimensions petites, les sales d’exposició musical (…).”
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.