Fòrum 2008. Daniel Granados.
Producciones Doradas. Membre del grup Taràntula.
TENDÈNCIA AL FRACÀS
“(…) Tinc una hipòtesi… I és que avui en dia la música pop té tendència a ser molt minoritària, probablement alguna cosa semblant al que va passar a finals dels 60 amb el Jazz, que acaba sent una cosa pseudoapartada de la vida pública quotidiana de la majoria de la gent que consumeix música. (…) És rar que comenti això just abans del Primavera sound, un dels festivals al que acudeix un gran nombre de gent, però crec que això mateix és un símptoma del que estic comentant. És una atomització de les petites exposicions de música que parlàvem abans, que no es donen o es donen amb una mesura escassa i es potencia que festivals com el Primavera Sound, Summercase, o altres, acabin congregant aquesta quantitat de gent. Jo crec que el pop està en via, no de morir, però si de quedar en una situació molt més que preocupant, i sobre això hi ha una responsabilitat compartida. En primer lloc, dels grups, de les propostes musicals que es fan avui en dia. Hem caigut en un bucle de revival continu on no es renoven les propostes, on tot sona a coses que han sonat, i això fa que no es regeneri ni la música ni l’audiència musical. Per altra banda, les sales. (…) no totes, perquè si que és veritat que n’hi ha que han apostat per la participació de projectes iniciàtics, però la majoria han propiciat un establishment del pop nacional que no ha donat cabuda a noves propostes (…) Per altra banda, el problema que considero més de pes, és la indústria musical i el paper que ha jugat el mainstream, que ha utilitzat el seu corró mediàtic, l’aparell divulgatiu dels seu producte, per no deixar espai vital a altres propostes o un espai molt reduït que fa que no arribi a moltíssima gent. L’administració també té part de responsabilitat, perquè ho ha permès, no ha proposat, no ha potenciat, no ha donat sortida a aquestes propostes iniciàtiques, independents, joves, i remarco joves perquè precisament és això el que volia comentar: Com és nota o quin és el símptoma de que el pop està minoritzat? Doncs, que avui en dia no assisteix gent jove als concerts, o almenys jo no la veig. Sí, tots som joves i tal, però vull dir menors de 25 anys, per posar una edat. Jo toco, ve gent als concerts i la mitjana és d’uns 28-30 anys (…). Als festivals també passa. No és una cosa dels concerts (…) Què és pot fer amb això? No ho sé, probablement no és una cosa que estigui circumscrita a la música. Jo crec que és un problema de la cultura crítica i de la participació que probablement sigui una cosa més relativa a la dinàmica sociopolítica (…) Els músics tampoc ens hem sabut organitzar… És una cosa que hauríem d’haver fet, no de la manera que s’ha fet, probablement hauria d’haver estat una organització molt més racional i constructiva, no des del típic: Ay pobre de mi, que soy músico y no tengo nada para comer, sinó des del: Quiero comer porque esto vale tanto, y esto merece la pena, o lo que propongo es interesante.”
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.