Fòrum 2008. Christopher Williams
Músic i programador.
UN MODEL D’INTERDEPENDÈNCIA EN LA PROGRAMACIÓ DE LA MÚSICA EMERGENT
“Una de les coses més problemàtiques que trobo, o una de les malalties més fonamentals que trobo a nivell de la programació musical i la vida musical a Barcelona, és que vivim tots en guetos. És una ciutat on trobo a faltar el diàleg a molts nivells. Per exemple, ara la meva bici està lligada a un arbre i m’ha costat molt trobar un lloc per aparcar-la (…). El bicing sempre té lloc i és un exemple de la falta de diàleg a un altre nivell. Tenim un pensament que és mirar la situació dels ciclistes a Barcelona, fomentar l’ús de la bicicleta, etc, i llavors fem tot sense consultar els col·lectius d’activistes ciclistes. Mentrestant, anem desenvolupant una mena d’empresa privada dintre d’una entitat pública i acabem sense aparcaments per tota la gent que ja tenia una bicicleta. Llavors, bàsicament, cedeixo els meus minuts restants a preguntar coses als altres participants. Això és totalment improvisat, però, com el Jordi ha escollit aquest format per picar, jo torno el favor i pico també. Tinc tres preguntes: Eva, què vol dir la música de risc? Quin paper té en els espais o en la programació institucional?”
EVA VILARÓ “Doncs, arriscar-se a programar alguna cosa que, pel motiu que sigui, utilitza un llenguatge o una forma d’expressió que surt fora de les convencions preestablertes o del que en aquell moment es creu que és normal o convencional. Això sempre implica un risc perquè el fet de no ser convencional fa que hi hagi menys públic o gent que ho conegui. I per això té un menor espai del que hauria de tenir (…) Jo crec que, pel fet de no ser convencional, ha de tenir uns espais propis que han de sortir també de la no convencionalitat (…)”
CHRISTOPHER “Carmen Pardo, creus en l’existència de l’art major i l’art menor? Quina importància té aquesta distinció en el panorama musical de Barcelona comparat amb altres ciutats similars d’Europa?”
CARMEN PARDO “No en tinc ni idea de què és això de l’art major i l’art menor, jo no funciono així. No crec que tingui categories, si és que continuen funcionant, doncs malament per la gent que les faci funcionar. Però crec que hauríem de partir de la indistinció (…)”
CHRISTOPHER “Carme, Barcelona s’autoanuncia com la botiga més gran del món. Els músics haurien de lluitar en contra o aprofitar aquesta imatge per millorar la seva situació?”
CARME ZAPATA “Els músics sols no, però això t’ho explicaré ara en la meva intervenció.”
