eRikm + Ferran Fages
Quan vaig arribar al CCCB, venia d’un petit recital de poesia de l’Enric Casasses a l’IEFC al que havia assistit amb uns amics. El que fou realment curiós és que en acabar el recital, com si es tractés de prologar el que vindria, parlà de: el soroll com a matèria prima de la poesia (el qual atorga, deia, valor al silenci) i la creació a partir d’un concepte. Jo no vull parlar en boca de ningú i molt menys dels dos artistes que van tocar aquella nit. A més, jo no estava, ni estic i necessito confessar-ho, preparat per a assumir tot el que tenien a aportar-me Ferran Fages i eRikm. Però m’atreveixo a explicar, aquí, de la manera més descarada possible, quina va ser la meva percepció de tot allò. D’entrada, em van fer replantejar el concepte de música. On començava i on acabava, només m’ho indicava l’actitud dels artistes; van demostrar de llarg que el soroll és la matèria prima de la poesia, i van explorar les possibilitats expressives del soroll en funció d’un concepte, creant poesia sense paraules però no pas amb menys poder creador d’imatges. No sé si estava preparat, i fins i tot no sé ni si va agradar-me, però de la mateixa manera que passa amb la por o amb el picant, tinc ganes de tornar-hi.
Gerard Josep i Codina
Últims comentaris