D’Callaos
Desde el balcón
De la imatge que podem tenir d’un balcó qualsevol, la que ens queda després d’escoltar el disc de D’Callaos, és només la part que de fora cap endins, ens n’ensenya les barres de la barana. De dotze cançons, en almenys tres, parlen de llibertat desitjada. El discurs no va gaire més enllà de la querella que estem acostumats a sentir contra una autoritat mai massa ben definida. Tot i així, D’Callaos em desperten certa simpatia. M’agrada que siguin coherents, que puguis baixar-te els dos CDs gratuïtament des d’internet i que hagin seguit tan vinculats al Clap. Altrament, del dibuix de la portada prefereixo no parlar-ne.
Gerard De Josep i Codina
