Clara Andrés
Harlem Jazz Club/ 12-2-09. Festival Barnasants
M’assalta una intuïció estranya uns dies després del concert de Clara Andrés al Harlem. Estic escoltant Fer res, una de les dues cançons que es poden escoltar a través del seu myspace, i em fa l’efecte que aquell concert i, en general, la seva música serveixen perfectament de pròleg per aquests dies assolellats en què la primavera ens saluda, tímida. I tímida és com em va semblar ella, una timidesa honesta que em vaig imaginar i creure. Cinquanta minuts escassos de concert, totes les cançons del disc i un parell de bisos, Amanece a petició i Dies i dies, perquè sí, perquè toca, perquè és el nom del disc i ho és per alguna cosa. L’únic problema que vaig detectar, que jo no vaig patir (jo tenia acreditació), fou l’excessiu preu de l’entrada.
Gerard De Josep i Codina
