Anita Miltoff
La Farinera/ 13-2-09
Ho sento molt, però no em puc creure un grup que, perquè un dels components toqui un instrument “poc habitual” en una formació clàssica de rock, posem-li que sigui, per exemple, el violí; i perquè el seu cantant a vegades més que cantar, cridi, i no us penseu tampoc que amb massa actitut; afirmi ser un grup de punk-folk i que, a més, confessin que se senten sols dins el panorama, com si d’originalitat es tractés. La veritat és que, ben a l’inici del concert, el cantant d’Anita Miltoff va dir-ho clar, Quanta gent coneguda! Sembla el concert de despedida de COU! I aquesta va ser, per mi, la tònica del concert. Amics que ballen perquè se saben les cançons, canvis de tempo i els uns perseguint-se als altres i, per defensar això d’autoetiquetar-se punks, reivindicar contra els grans centres comercials cridant ben fort, Vull un xandall! Déu n’hi do.
Gerard De Josep i Codina
