Vaig sentir quatre o cinc cançons, no més. Algunes més dolces, d’altres més funk, més punk, menys maques pel meu gust. Em va semblar entendre que les que m’agradaven més eren de l’últim disc, me’n vaig alegrar i ho faig encara. Vaig sentir melodies susceptibles d’agafar-se amb ungles a la memòria i jocs agradables a tres veus. D’acústic, res. Bé, l’actitut imagino: intermitjos llargs entre cançó i cançó, canvi d’instruments amb parsimònia i bromes de les que en desconeixia el codi. Potser érem vint persones, unes assegudes al terra sobre coixins, d’altres en sofàs, butaques o cadires plegables. Encara d’altres, amics dels del grup, que més que venir-los a veure els venien a buscar, van estar-se drets. Tot plegat molt càlit, molt pròxim, però jo, que no havia estat mai al Niu, vaig quedar més seduit pel lloc que per la música.
Gerard De Josep i Codina
