e Sobretaula, 7/1/2009. Idees felices, públic feliç. |Nativa
Skip to content


Sobretaula, 7/1/2009. Idees felices, públic feliç.

Escrit el 20/01/2009 per Anna Cerdà a la categoria Re-Visions.
Tags: .
Per Anna Cerdà.

Caprichos de Apolo Sobretaula Guillem Gisbert (Manel) + Pere Agramunt (La Brigada) Apolo, 7 de gener de 2009

Feliç idea, la de les Sobretaules (ja ho dèiem aquí mateix quan van començar, al Llantiol). I cada cop més popular, a jutjar per la bona entrada de l’Apolo, un dimecres gèlid just després de Reis. La fórmula de got de vi + dos-artistes-que-es-coneixen-però-no-massa va tornar a funcionar.

En el marc dels Caprichos de Apolo 09 (això és ben bé el que són, i que bé que comparteixin programació, les Sobretaules, amb altres propostes estatals i internacionals) es presentaven el duo Guillem Gisbert (Manel) i Pere Agramunt (La Brigada). Hi havia expectació: en pocs metres quadrats vam poder identificar quatre responsables de festivals de casa nostra, cap d’ells gaire més gran de trenta anys. A banda de preveure’s un gran estiu pels Manel, això ens porta a pensar si s’està produint un cert relleu generacional…

Tornem als músics. Manel, grup revelació de finals del 2008, un fenòmen que ha acaparat l’interès mediàtic i del públic i que no es cansa de donar gràcies a grups que els han obert camí, com Mishima o Antònia Font. No, si a sobre que s’està consolidant una escena interessant, resulta que els grups són amables entre ells i tot, què ens està passant? La Brigada, en canvi, té més rodatge, però també és cert que amb “L’obligació de ser algú” (Outstanding Records) sembla que han trobat la manera d’arribar a més públic, i més directament.

Feliç idea, feliç trobada, doncs. Van sonar versions i temes dels discos respectius, ukeleles i harmòniques, una mena de ping-pong de cançons amb voluntar de ser petites (més costumistes les d’un –Manel-, més abstractes les de l’altre –La Brigada-) però coincidint totes en certa poètica i alhora senzillesa de les lletres. Versos d’aquells que se’t queden al cap hores i hores i que voldries estampar a la teva samarreta preferida (com bé saben els co-organitzadors de les Sobretaules –juntament amb Bacco-, els perillosos i ja imprescindibles Bankrobber).

Com sempre passa a les Sobretaules, a mesura que el nivell de l’ampolla de vi baixa, puja la calidesa del concert i la interacció amb el públic. Tres assajos, només, però la química sincera entre els dos músics va fer que (quasi) oblidessim la manca de calefacció de la sala i ens dediquessim a moure’ns, tot i asseguts, al ritme d’”Al mar!” (una de les cançons de l’estiu, sens dubte, juntament amb “Ai, Dolors”). I és que hi ha moltes espurnes estiuenques al disc de Manel (“Els millors professors europeus”, Discmedi), molts moments de Festa Major, de pell morena i cervesa fresca. La Brigada potser és més recomanable per tardors càlides vora el mar. El cas és que de costat funcionen, i tant. Encara que ens trobessim al bell mig del cru hivern. En molts temes, aquest duo inèdit semblava més un home orquestra dissociat en dos cossos que no pas dos músics que només s’havien assegut tres tardes a assajar.

Referents folk, fins i tot country, ecos de Bacharach, cites a Chaplin i Keaton… A banda d’”Una imatge més”, “Com fulles mortes” o “La llista negra”, entre altres, dels de Vilanova, i de “Pla quinquenal”, “Ens en sortim” o els dos hits ja citats de Manel, es van poder sentir temes com “Me and Julio Down in the Schoolyard”, de Paul Simon, per part de Pere Agramunt, i la sorprenent i manelesca versió del “Common People” de Pulp. El més divertit, sens dubte, el final. Transportat per l’ambient cabareter de la sala del Paral·lel, Guillem Gisbert es va atrevir amb “Lili Marlene”, versió Olé Olé, això sí (busqueu la singular traducció de la lletra que van enregistrar!). Tots tenim un passat musical. Gràcies a Manel, La Brigada i molts d’altres, també tenim futur.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Arxius

Authors

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privadesa

Donen suport

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )