Fòrum 2007. Enric Montefusco.
Membre d’Standstill. Responsable del segell Buena Suerte.
| Gestió en temps de precarietat |
“[…] Després de molts anys i amb les circumstàncies actuals on la cultura de masses elimina tot allò que no genera res econòmicament i amb immediatesa, i amb una política cultural molt rígida, poc dinàmica i moltes vegades polititzada, se’ns deixa en un lloc estrany a molts músics i artistes que tenim coses a dir i que tenim coses en comú amb la gent que no és artista […] En aquestes circumstàncies hem de ser positius i en lloc de fer moltes coses o grans projectes (perquè els mitjans no els tenim i no ens arriben) el que hem de fer és afinar els continguts i intentar anar a l’essència d’aquesta identitat que intentem generar els artistes, aquest objecte amb què la gent s’ha d’identificar després. Per aconseguir això és molt important fer pròpia la teva singularitat, buscar-la i intentar anar més lluny. Fer d’ella el que et diferencia dels altres crec que és el camí per arribar a la complicitat que al final crec que és el que importa. L’única eina per aconseguir això és l’enginy, la paciència i, si pot ser, la coherència […] Penso en això de les identitats i m’imagino per exemple al Serrat que si s’asseu a la cadira d’aquí, s’asseu tot un poble[…] és això el que hem de buscar. Que això sigui possible. Tant per un costat com per l’altre. Que hi hagi persones que siguin capaces de transmetre això. Personalment, crec que és possible sigui en les circumstàncies que sigui, encara que siguin tan dolentes com les actuals […]“
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.