- Aquest article és part del llibre “La música més enllà del comerç”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí
Per Jordi Oliveras
Aquest llibre recull amb fidelitat el principi que guia la col·lecció “Idees per la música”, és a dir, la recerca de llenguatges i conceptes que ens permetin parlar, mirar i escoltar sobre música d’una manera diferent a la que estem acostumats. De la mateixa manera que el Baró Munchausen es va salvar del pantà en què va caure estirant-se amunt ell mateix els cabells, nosaltres ens proposem influir en les maneres d’escoltar i viure la música, així com de gestionar-la i crear-la, cercant conceptes que ens ajudin a obrir-les i ampliar-les.
Treballem amb unes lectures del fet musical que habitualment només es troben en àmbits que podríem anomenar acadèmics. No és fàcil trobar en l’àmbit del jazz, el pop i altres músiques populars indagacions sobre els seus vincles amb l’espiritualitat i amb les forces del poder. Ni tan sols sobre la relació que mantenen amb la societat. Per a alguns, tot això serien paraules per a erudits amb ganes de donar voltes a les coses. Vist des de l’altra banda, tampoc és cap novetat que sovint, en el nostre temps, el saber ha renunciat a transformar la realitat o, si més no, ha reculat en la seva voluntat d’incidir-hi.
Vivim d’una manera en què donem autonomia a tot allò que toquem. Com a mínim, és el que ens pensem. La música, que comporta un temps i que, en un principi, per existir necessitava un espai, una persona que l’emetia i una altra que l’escoltava, en ser enregistrada ha guanyat una autonomia aparent. També passa alguna cosa semblant amb el pensament. Segons com ho mirem, el pensament s’ha convertit en una especialitat autònoma, que ja no necessita la realitat ni li cal influir-la.
Els autors d’aquest llibre pensem que cal recuperar la connexió entre el pensament i la música. Hom pot dir que teoritzar molt sobre música pot comportar rigideses a l’hora de fer-la i escoltar-la. Potser sí que pot passar, però depèn del context. També el model de consum musical en què vivim té els seus límits. El mercat imposa les regles en la seva relació amb la música, ens hi acostumem i l’assumim com a únic model possible. Oblidem o ignorem que no sempre ha estat així. De vegades trobem a faltar alguna cosa, busquem vitalitat i renovació, però no sabem cap on mirar. Vist així, la reflexió potser és una oportunitat i no una cotilla.
Més connexions. Una altra qüestió que forma part del codi genètic d’aquest llibre és que ens recorda contínuament que la música i la vida estan estretament unides. Pot semblar una obvietat, però hi ha quelcom que ens fa pensar que malgrat la seva omnipresència en tantes de les coses que fem hi ha una manera de pensar la música, com en la resta de l’art, que sembla individualitzar-la respecte a altres àmbits de la vida.
Els articles són prou suggerents perquè, en el rerefons, cadascú hi trobi les seves preguntes. A mi em sembla que hi circulen moltes qüestions. Com ara si la música ens comunica amb els déus o amb la terra. O l’interrogant sobre si l’individualisme és un miratge. També ens podem qüestionar si la música és comunicació. Tot plegat, la inaprehensibilitat de la música, fins i tot quan se’n parla des de la ciència, fa que sigui una matèria que ens remet a mil interrogants vitals.
Els textos recollits tenen el seu origen en un cicle de tertúlies fetes durant el 2007 amb el títol general “Esmorzars de l’observatori”. En la majoria dels casos, els seus autors els han escrit després d’haver introduït i participat en aquestes trobades, en què també han intervingut músics, afeccionats i activistes que vivim o circulem per Barcelona. Potser per aquest motiu traspuen una certa voluntat d’apropar al món de l’acció reflexions que, d’una altra manera, quedarien en un àmbit més abstracte. Si més no, aquesta és la nostra voluntat a l’hora d’obrir aquests processos de xerrada i de publicacions: mirar des de lluny per transformar allò que tenim més a prop.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.