Skip to content


Article: Sacré! (Nat 45)

Escrit el 27/07/2008 per Victor Nubla a la categoria Sacré!.
Tags:

Nat 45 jul_08 Víctor Nubla

Potser les coses no canvien pròpiament. Entenc que són els canvis que canvien, que la desaparició d’unes anècdotes(vestigis dels esdeveniments) per donar pas a unes altres crea, i té sentit que ho faci, la sensació de renovació, de novetat. Resulta que les coses (com les persones) no fan res més que esgotar els seus cicles de consistència estructural molecular i es desintegren, però sense que els seus fragments o els líquids resultants contribueixin a l’ecosistema: cada element ha de tornar-se a fabricar, individualment, lluny del lloc que ocuparà.

Fenomenal trajectòria vital que realitzen, per exemple, les cadires de jardí. Així, la metàfora del plàstic és que la plasticitat li permet assolir una forma no orgànica en la mesura que perd la possibilitat de mutar-la, per això, quan la seva vida molecular conclou, es trenca, ho fa quan li toca i sovint, si hi ha més cadires, comprades el mateix dia, al mateix lloc, assistim durant una o dues setmanes al decès massiu, a una apocalipsi del plàstic rígid blanc. Vull dir amb tot això que a les coses rígides no se’ls pot atribuir memòria de forma. Observem que, d’altra banda, el món líquid muta permanentment, llisca per les formes del món sòlid, que tants i tants minuts ha costat d’aixecar, durant mil·lenis, segons els que ho constaten, o ho afirmen. Realment muta? Potser solament cal dir que respón de manera estètica a les exigències de la llei de la gravetat. Hauriem de comportar-nos respectuosament amb els seus particulars motius que té per lliscar, fer els honors a Arquímedes, si cal, i fer possible als dofins sentir-se a gust. S’estengui o es concentri, respón a alguna o a diverses lleis base; igual que la música feta aquí. Obviament, aquesta existeix, ja que atribuïm la seva permanència, d’una manera hereva de l’idea de l’herència, a la capacitat de mutació. Més aviat, però, sobreexisteix. Resisteix, en tot cas. I és molt agraïda. Grans mentalitats vetllen per la seva existència. Ubicu, l’Estat l’aconsella. Ingènua, es deixa portar.



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )