Nat 45 jul_08 Joan-Elies Adell
Temps de lleugeresa?
Tot i que, durant molt de temps, l’adjectiu “lleugera” aplicat a la música ha tingut unes innegables connotacions negatives, a hores d’ara, la lleugeresa (només cal recordar que, Italo Calvino, a les seves “lliçons americanes” proposava uns valors per al segle XXI, en què, a més de la rapidesa, l’exactitud, la visibilitat, la multiplicitat i la consistència, també inclou la lleugeresa) no té, en efecte, per ella mateixa, cap qualitat negativa. Hi ha traces de lleugeresa, avui en dia, en molts artefactes culturals, però també en els textos dels grans filòsofs o intel·lectuals del passat i del present, de l’Ecce homo de Nietzche fins el sociòleg polonès Zygmunt Bauman,que ha teoritzat el pas de l’estat sòlid al líquid de la societat moderna a través d’un pensament que també podríem qualificar-lo com de “lleuger”. És per això que, fins i tot avui, després de treure-li les connotacions negatives, la qualitat de la lleugeresa pot descriure ben encertadament les característiques pròpies de la música popular contemporània, ja que apel·la al gaudi i al plaer, suscita simpatia, té funcions d’entreteniment i d’alliberament. Té valors comunicatius(la gent espera que allò que escolta susciti emocions, i que, per tant, “parli” clarament, simplement i directament a la seva consciència), valors rituals (aquesta música formalitza situacions-tipus, com per exemple la del concert rock o la de la sessió de música de ball, que crea solidaritat i complicitat en el seu interior), valors tècnics(com l’admiració per l’habilitat del música, la música s’escolta tot valorant aquesta habilitat), valors eròtics(fer moure el cos, estimular desigs), valors polítics(quan la música esdevé instrument de rebel·lia social, o de manifestació de valors col·lectius). Reivindicar la música lleugera, doncs, o la lleugera de la música, no com una qüestió de judici de valor sinó com un criteri bàsic per entendre la funció de la música en els nostres dies.
