Nat 44 mai_08 Joan-Elies Adell
Sobre l’escolta
L’escolta és una forma d’audició intel·ligent. Depèn per tant del coneixement adquirit per experiència personal i social o per educació. El subjecte oïdor dependrà del moment social en què viu, de l’avanç dels mitjans i dels objectes culturals que consumeix, per a anar desenvolupant una mentalitat d’escolta oberta a propostes noves, noves maneres d’escoltar. En aquest aspecte cal tenir en compte creadors i obres que no s’ocupen solament de contar històries de personatges i les seves emocions (ni melodies, acords harmònics o estampes sonores), sinó que també s’interessen per noves maneres de comunicar oferint idees potser una mica incòmodes per a l’oïda passiva, però que suposen un avanç en la forma d’escoltar.
En el conjunt de factors educacionals, ambientals i culturals que afecten a l’escolta, podem enumerar alguns, que tenen lloc entorn de la dècada dels anys 60 i que constitueixen el paisatge sobre el qual es forja una nova cultura de l’escolta. Comença el consum massiu de discos de rock reemplaçant als de jazz i música simfònica; els grans festivals juvenils (Monterrey, Woodstock, Altmont, Wight) produeixen un so generacional en què es reconeix la solidaritat juvenil; estils com el punk, soul, reggae i glam disc comencen a introduir un sentit de la música com eina de reivindicació i contestació o d’afirmació cultural i grupal, allunyant-se de la funció tradicional d’objecte d’entreteniment; el soul i funk, com afirmació del col·lectiu negre i de la cultura de color. Successivament comença la permanent exposició i l’extrema accessibilitat al CD, la ràdio, el fil musical, el video i formats mp3, creant una espècie de continuum musical on moure’s al llarg del dia, i una relació amb el producte musical que ja no és “l’audició conscient” sinó l’audició passiva d’un rerefons sonor, que acompanya a qualsevol operació domèstica com la lectura, el menjar, la conversa… (un fenomen prefigurat en “la musique d’ameublement” d’I.Satie). La sensació global és que tot està interconnectat i qualsevol novetat no serà rebutjada des de l’estranyesa “perceptiva”. Avui ens movem en una cultura de l’escolta de l’era del desenvolupament tecnològic, la interculturalitat, la sonoritat industrial. Quan ens adonarem, doncs, que s’ha de possibilitar l’accés a una música que estigui a l’alçada d’una audició intel·ligent?
