A voltes apuntalant amb la veu –i un puntejat que s’insinua amb prou feines- la precisa i delicada arquitectura de la lírica, a voltes alçant-se per damunt del text i revivint el neguit d’exiliats il·lustres, Pere Quart i Pablo Neruda: així van servir Manuel García i Guillamino el repertori del projecte-disc Exile (Bankrobber, 2008), una iniciativa de la discogràfica i el Mercat de Música Viva de Vic. “Estos poetas, Pere Quart y Neruda hacen echar de menos”, va dir García després d’interpretar Madrid, 1937 a l’estil mexicà. Corridos lírics, punts bluseros, matisos folkies, sentit de l’humor… diferents registres per dues veus que s’entenen i lliguen en la presentació acústica a Barcelona d’aquest petit catàleg de cançons que hauran de ser patrimoni de molts, per bé que ja ho han estat de molts altres abans. Dins del tema que vertebra la proposta, la vida a un país estrany, una concessió als que ja han musicat poetes: Llach i Jara, dels que van tocar País petit i Santiago de Chile. Emoció, contenció, experimentació i bona química entre ambdues bandes de l’Atlàntic. //
Marta Solé