Barcelona. 29/02/08“Hola, somos Lucas 15 y no somos españoles”. D’aquesta manera es presentava la nova formació del cantautor Nacho Vegas amb el multiinstrumentista Xel Pereda (membre prolífic del grup de folk asturià Llan de Cubel). Declaració d’intencions pre-electorals? Qui sap. El que està clar és que toqui el que toqui el de Xixón, ho converteix tot en or. Nacho Vegas tenia una espina clavada amb fer un projecte arriscat d’aquestes característiques. Ho va intentar amb un parell de cançons com “añada de ana la friolera” o amb “La canción de la duermevela”, tema que tancava el seu segon i doble disc “cajas de música difíciles de parar; Això si no tenim en compte el que va fer ja fa uns anys per una banda sonora “verdá o consecuencia” o els seus projectes “diariu” i “diariu dos”. Els temes en directe anàven precedits d’una veu en off, i com si d’un poema es tractés, donaven peu per a transmetre després tota l’energia sobre l’escenari. Així doncs, tradició autòctona 100% sobre l’escenari i sobre el gran nombre d’asturians que es van donar cita a la sala. “Moces a bailar”, “como la flor” o “los fayeos de mayo” treien el tó més acústic e íntim de Nacho i Xel, per passar després a la electricitat rockera i lletres veritablament bíbliques i obscures com “el sacaúntos de Allariz”. De regal, (bis), “l’himne de los mineros” (Santa Bárbara bendita) i una no editada de Xel. Com si es tractés del primer Nick Cave de “murder ballads” la gent corejava les lletres a l’espera de nou material. Curiosament, Acuarela explica la dissolució dels Asturians Manta ray (Nacho Vegas va ser fundador) alhora que donen pas a un fill amb ganes de mossegar fort, però que no amaga les influències de Neil Young o Cave. Tota una promesa pels amants de la bona música i literatura.
Dani Planesas
