e Article: Reduccions (Nat 43) | Nativa
Skip to content


Article: Reduccions (Nat 43)

Escrit el 09/03/2008 per Joan-Elies Adell a la categoria Reduccions.
Tags:

Nat 43 mar_08 Joan-Elies Adell

The Songlines

«¿Aleshores una frase musical», vaig dir, «és una referència cartogràfica?». «La música», va dir Arkady, «és un banc de la memòria per orientar-se en el món». Aquesta cita és del llibre Bruce Chatwin, The Songlines, en què el conegut escriptor britànic de llibres de viatges narra l’anada a Austràlia en busca dels traços d’una cançó, una idea força difícil d’explicar –per alguns antropòlegs fins i tot difícil de creure– segons la qual cada territori, cada camí, cada accident del terreny, estan descrits en una cançó aborigen. I és aquesta cançó, de cada tribu, de cada família, la que identifica el terreny i permet de posseir-lo: una referència cartogràfica, un banc de la memòria per orientar-se en el món. La cançó, doncs, permet marcar els límits, les zones de pas. Perdre la cançó, així mateix, és perdre les possibilitats de moure’s en l’espai. Significa, també i en conseqüència, perdre-ho tot. Deixar de posseir un terreny. The Songlines, però, a més de ser una «novel·la» sobre un viatge a la recerca d’aquestes línies de la cançó dels aborígens australians, és també una indagació sobre els orígens del nomadisme, de l’art d’explicar contes i de les arrels de la inquietud humana.

Aquest fragment sintetitza, en bona mesura, la relació actual que alguns mantenim amb la música. La música ens atreu bàsicament cap als passatges més personals de la memòria, tracta de destil·lar de la profunditat dels nostres sentits l’essència inaprehensible de l’ésser. Escrivia George Stainer: «En música, l’ésser i el significat són inseparables. Neguen la paràfrasi. Però hi són, i la nostra experiència d’aquesta “essencialitat” és tan certa com qualsevol altra experiència humana». La música també ens permet projectar-nos, cap al futur amb la fantasia, però també enrere en el temps, lateralment en l’especulació. Ens ajuda, sobretot, a lluitar contra l’oblit, ja que amb la música el temps de la memòria és un temps reversible que permet el retorn, la revisitació i la revisió d’altres temps, i pensar sobre allò que tenim al nostre entorn. La música, com a llenguatge de la memòria, és una cartografia que ens permet guiar d’una manera diferent el present.



Últims comentaris

  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...
  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )