Nat 43 mar_08 Joan-Elies Adell
The Songlines
«¿Aleshores una frase musical», vaig dir, «és una referència cartogràfica?». «La música», va dir Arkady, «és un banc de la memòria per orientar-se en el món». Aquesta cita és del llibre Bruce Chatwin, The Songlines, en què el conegut escriptor britànic de llibres de viatges narra l’anada a Austràlia en busca dels traços d’una cançó, una idea força difícil d’explicar –per alguns antropòlegs fins i tot difícil de creure– segons la qual cada territori, cada camí, cada accident del terreny, estan descrits en una cançó aborigen. I és aquesta cançó, de cada tribu, de cada família, la que identifica el terreny i permet de posseir-lo: una referència cartogràfica, un banc de la memòria per orientar-se en el món. La cançó, doncs, permet marcar els límits, les zones de pas. Perdre la cançó, així mateix, és perdre les possibilitats de moure’s en l’espai. Significa, també i en conseqüència, perdre-ho tot. Deixar de posseir un terreny. The Songlines, però, a més de ser una «novel·la» sobre un viatge a la recerca d’aquestes línies de la cançó dels aborígens australians, és també una indagació sobre els orígens del nomadisme, de l’art d’explicar contes i de les arrels de la inquietud humana.
Aquest fragment sintetitza, en bona mesura, la relació actual que alguns mantenim amb la música. La música ens atreu bàsicament cap als passatges més personals de la memòria, tracta de destil·lar de la profunditat dels nostres sentits l’essència inaprehensible de l’ésser. Escrivia George Stainer: «En música, l’ésser i el significat són inseparables. Neguen la paràfrasi. Però hi són, i la nostra experiència d’aquesta “essencialitat” és tan certa com qualsevol altra experiència humana». La música també ens permet projectar-nos, cap al futur amb la fantasia, però també enrere en el temps, lateralment en l’especulació. Ens ajuda, sobretot, a lluitar contra l’oblit, ja que amb la música el temps de la memòria és un temps reversible que permet el retorn, la revisitació i la revisió d’altres temps, i pensar sobre allò que tenim al nostre entorn. La música, com a llenguatge de la memòria, és una cartografia que ens permet guiar d’una manera diferent el present.
