Música i literatura_ 29/02/08
Introdueix el tema: Ramon Faura
Al principi hi havia música, però no literatura. Tot el saber verbal es transmetia oralment. Precisament la música, apart d’altres coses, servia com a exercici mnemotècnic per què els aedes que havien de recitar el cicle homèric recordessin les paraules. La música per tant com a mediadora entre el poeta i el més enllà. Una vegada el saber verbal va passar a escriure’s, neix la literatura.
Al principi, ben bé fins el renaixement, la música és una de les arts més considerades per qùè forma part de les matemàtiques. Vitrubi, en el seu tractat d’arquitectura, recomana als arquitectes que abans que res, estudiïn música.
Però de sobte… la música es converteix en un ofici de pobres! I la literatura, en el producte per excel·lència del consum de masses. Som al segle XIX. Segle burgès. Segle, per alguna cosa serà, que filòsofs amb un peu al romanticisme (Schopenhauer i el primer Nietzsche) tractaran de resituar-la música en el lloc més alt altra vegada. I quin és el seu argument?… que és abstracta, que NO TÉ PARAULES, és a dir, que LA MÚSICA és tot el contrari de la LITERATURA.
