Skip to content


Article: Sacré! (Nat 42)

Escrit el 09/01/2008 per Victor Nubla a la categoria Sacré!.
Tags:

Nat 42 gen_08 Víctor Nubla

S’acaben els números dels mesos i aviat tornarem a estar a l’u. Quan això es produeix, les persones presten a aquesta circumstància una atenció especial i diuen que s’acaba un any i en comença un altre. És quelcom que se celebra (encara no sé si celebrem que seguim vius o que ens fem vells) i pres aquest cicle de dotze mesos com a unitat, qui més qui menys fa un repàs a les coses que li han passat i en valora els resultats. Jo estic més aviat a favor de que, en cas de sentir-vos fortament impel·lits a realitzar aquesta valoració, ho feu l’any que ve, ja que la saviesa popular ens adverteix que no es pot dir que un any ha sigut dolent fins que no s’acaba. Però això no és gaire compatible amb les exigències del món editorial i el cap de redacció m’ha suggerit dedicar aquesta columna a fer balanços i desitjos, cosa que no he fet mai públicament, i m’he sentit sorprenentment motivat per fer-ho. Aquí va el meu balanç positiu del 2007, ja que no paga la pena emplenar paper amb les memòries del que no hauria d’haver passat …

Dues descobertes natives: Santiago Latorre i Internet 2. Un concert: Coconot al LEM. Una situació excitant: certes escenes de la ciutat comencen a apropar-se i intercomunicar-se artísticament i generacional. Un plaer recuperat: el gust fort dels saborosos apagallums (macrolepidata procera). Una irrefrenable sèrie d’auto-preguntes: l’exposició de Nicolas de Staël a la Pedrera. El llibre que no he parat de rellegir: Guerrilla, de T. E. Lawrence. Un disc força escoltat: The Drift, de Scott Walker. Un luxe: tenir un trio amb l’Albert Guitart i el Quicu Samsó. També, el somni que vaig tenir la nit del 3 de desembre. Un misteri: el de la llagosta que va trobar Jordi Valls. Un altre misteri: el dels crancs de riu que han anat apareixent darrerament a la porta de la Bodega Marín, dipositats en recipients amb aigua. Finalment, el millor del 2007: sense dubte, els amics. I aquests són el meus desitjos per al 2008: que hi hagi aigua calenta a Mart, que es tornin a portar les gossetes-astronauta, que hi hagi nens que dibuixin sols, que les vaques visquin en parella, que es comercialitzi el viatge en el temps i que hi hagi un club d’improvisació lliure a Barcelona.



Últims comentaris

  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...
  • Lola: Totalment identificada,9anys de cansament i es casa vida social. Moltes gràcies.
  • Bianca: Propongo que nos juntemos!
  • Monica: Uff como la verdad te hace daño!!! Superrrr

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )