Nat 42 gen_08 Víctor Nubla
S’acaben els números dels mesos i aviat tornarem a estar a l’u. Quan això es produeix, les persones presten a aquesta circumstància una atenció especial i diuen que s’acaba un any i en comença un altre. És quelcom que se celebra (encara no sé si celebrem que seguim vius o que ens fem vells) i pres aquest cicle de dotze mesos com a unitat, qui més qui menys fa un repàs a les coses que li han passat i en valora els resultats. Jo estic més aviat a favor de que, en cas de sentir-vos fortament impel·lits a realitzar aquesta valoració, ho feu l’any que ve, ja que la saviesa popular ens adverteix que no es pot dir que un any ha sigut dolent fins que no s’acaba. Però això no és gaire compatible amb les exigències del món editorial i el cap de redacció m’ha suggerit dedicar aquesta columna a fer balanços i desitjos, cosa que no he fet mai públicament, i m’he sentit sorprenentment motivat per fer-ho. Aquí va el meu balanç positiu del 2007, ja que no paga la pena emplenar paper amb les memòries del que no hauria d’haver passat …
Dues descobertes natives: Santiago Latorre i Internet 2. Un concert: Coconot al LEM. Una situació excitant: certes escenes de la ciutat comencen a apropar-se i intercomunicar-se artísticament i generacional. Un plaer recuperat: el gust fort dels saborosos apagallums (macrolepidata procera). Una irrefrenable sèrie d’auto-preguntes: l’exposició de Nicolas de Staël a la Pedrera. El llibre que no he parat de rellegir: Guerrilla, de T. E. Lawrence. Un disc força escoltat: The Drift, de Scott Walker. Un luxe: tenir un trio amb l’Albert Guitart i el Quicu Samsó. També, el somni que vaig tenir la nit del 3 de desembre. Un misteri: el de la llagosta que va trobar Jordi Valls. Un altre misteri: el dels crancs de riu que han anat apareixent darrerament a la porta de la Bodega Marín, dipositats en recipients amb aigua. Finalment, el millor del 2007: sense dubte, els amics. I aquests són el meus desitjos per al 2008: que hi hagi aigua calenta a Mart, que es tornin a portar les gossetes-astronauta, que hi hagi nens que dibuixin sols, que les vaques visquin en parella, que es comercialitzi el viatge en el temps i que hi hagi un club d’improvisació lliure a Barcelona.
