Skip to content


Article: Reduccions (Nat 41)

Escrit el 09/11/2007 per Joan-Elies Adell a la categoria Reduccions.
Tags:

Nat 41 nov_07 Joan-Elies Adell

The world is everything

Perdoneu si en aquesta ocasió les meues Reduccions tenen un caràcter més personal que en ocasions precedents. I és que, a mitjans de setembre, vaig tenir la immensa sort d’anar a París a veure el concert d’un dels músics que sempre he seguit amb un major interès: David Sylvian. Malauradament, i no sé per quina raó, aquesta nova gira –The world is everything– tampoc no ha tingut parada a Barcelona. Potser per als més joves caldrà recordar que David Sylvian va ser el cantant i líder d’un dels grups més suggerents de la new wave britànica: Japan.

L’any 1984, però, va emprendre una carrera ben interessant en solitari, després d’haver col·laborat amb el músic japonès Ryuichi Sakamoto, amb qui va escriure el seu primer gran hit internacional: “Forbidden Colours”. Els seus nombrosos discos en solitari –els dos últims els ha editat sota el nom de la banda Nine Horses– o en companyia d’artistes com, per exemple, Robert Fripp, Hector Zazou o Holger Czukay, consoliden una carrera en la qual ha entrecreuat i fusionat músiques de procedència diversa, fins al punt de complicar molt la feina de qui intenti col·locar-li una etiqueta definitiva. Des de començaments d’aquesta dècada, a més, pilota la seva pròpia companyia discogràfica, Samadhi Sound, oberta a projectes propis i aliens. Han dit d’ell que és un outsider, i ell mateix ha reconegut que sempre ha defugit la fama, si això li obligava a transitar per espais no desitjats. En aquesta relativa penombra en què ha triat situar-se, després de sobreviure amb dignitat els anys 80, David Sylvian s’ha dedicat a la fotografia, a l’art, a la poesia, a les instal·lacions musicals, com es pot comprovar en el seu últim espectacle, on la imatge té un pes propi. Artista de culte, doncs, però sempre marcat per una elegància extraordinària, estil que comparteix amb altres cavallers britànics de la seva generació. I amb la seva música, tal com vaig poder comprovar in situ al seu concert a La Cigallede París, David Sylvian continua encara afrontant reptes, personals i globals, que han enriquit el seu treball al llarg ja de tres dècades. Una trajectòria, doncs, marcada per la paciència, la bellesa i la perseverança.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos
  • tecasoft: la musica siempre vivira en nuestros corazones
  • Skum: A quina directora i a quines justificacions et refereixes? De la direcció del MACBA ara mateix s’en...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )